marginàlies

Dos milenars de persones han comparegut a les 12 davant el Consolat de Mar per exigir el retorn dels canals K3/33 i 3/24 a la sintonia televisiva de la ciutadania de les Illes Balears. Molts infants reclamant poder seguir les aventures dels seus personatges preferits. Molts adults que es feren grans seguint la programació infantil de TV3 i els històrics lluitadors que fa trenta anys aconseguiren engrescar moltes complicitats per fer possible l’arribada de la Televisió de Catalunya. Un clam unànime que no cessarà fins al retorn dels canals furtats. Tot seguit, el parlament que s’hi ha fet.

VOLEM SEGUIR VEIENT EL K3/CANAL 33 I EL 3/24

Finalment, s’ha consumat la darrera amenaça: els canals K3/Canal 33 i 3/24 ja no es veuen a les illes Balears. El Govern Bauzá, fidel a la seva afecció desmesurada per anar en contra de la llengua i de la cultura pròpies, fa passar aquest tancament com una conseqüència tècnica de la introducció del dividend digital i, com tantes altres vegades, no diu la veritat: la reubicació dels canals de televisió no és incompatible amb el manteniment d’aquests canals. Activant els múltiplex insulars queda resolt el problema.

Però el Govern i el president Bauzà no volen que els illencs rebem aquests continguts televisius senzillament perquè parlen en la llengua de la nostra terra; perquè difonen i prestigien la nostra cultura; perquè atenen els interessos formatius dels nostres infants; i perquè informen amb rigor. Culturalment, l’actual Govern de les Illes Balears ens vol pobres i afeblits, socialment trencats i econòmicament a frec de la misèria.

El Govern Bauzà, des de l’octubre de l’any passat, coneix la proposta de l’Obra Cultural Balear, tècnicament possible, de passar els dos canals d’IB3 als múltiplex insulars per no prescindir del K3/33 i del 3/24.

El mes de desembre, l’OCB, l’Institut d’Estudis Eivissencs, l’Acció Cultural de Menorca i l’OCB-Formentera, en un document conjunt, recordaren al vicepresident que la Llei de normalització lingüística, en el seu article 30.1 indica expressament que “el Govern de la Comunitat Autònoma ha de dur una política de col·laboració, en matèria de ràdio i televisió, amb altres comunitats autònomes que tenguin el català com a llengua pròpia”. I el seu punt 2 encara és més explícit: “en qualsevol cas, el Govern de la Comunitat Autònoma farà les gestions necessàries per a facilitar als ciutadans de les Illes Balears la recepció de les emissions de televisió en llengua catalana dependents d’altres comunitats autònomes”.

Sense aquests canals, les Illes Balears veuen reduïda a la meitat la minsa oferta televisiva en català. Vàrem començar aquesta nefasta legislatura amb el tancament de Televisió de Mallorca [M] i Ona Mallorca, i l’acabam amb una nova amputació als nostres drets lingüístics i a la llibertat de recepció i d’elecció televisiva. Sense oblidar la restricció a la llibertat d’informació i de comunicació. Una legislatura, cal dir-ho, que per exprés desig del president del Govern ha aconseguit situar la llengua catalana, la pròpia de l’arxipèlag, en la inseguretat jurídica per fer-la altament vulnerable des de tots els àmbits.

Per tot això, exigim a José Ramón Bauzá, que, complint la Llei de normalització lingüística i l’Estatut, i atenent la llibertat d’elecció i d’informació, rectifiqui ara mateix i puguem seguir gaudint dels dos canals que ha fet apagar i n’afavoreixi la recepció d’altres. En cas que, previsiblement, no sigui així, demanam a totes les forces polítiques que es presenten a les properes eleccions autonòmiques que es comprometin públicament a recuperar la recepció del 3/24 i el K3/33, així com a garantir la recepció íntegra de TV3 i l’arribada a les Balears dels altres canals televisius en català.

Tenim dret a rebre i a exigir com més canals de televisió en català millor i volem exercir en plenitud les llibertats que atén escrupolosament qualsevol societat democràticament madura. De la mateixa manera, denunciarem i direm no a tots els intents de secundaritzar i de marginar la llengua catalana, la llengua amb què sent, s’expressa i s’entén l’arxipèlag.

Per molt que es pretengui, ningú, ningú!, a l’hora de fer valer els nostres drets com a catalanoparlants no ens farà callar. Per això us anim a seguir mobilitzant-vos i a omplir la Plaça Major de Palma el proper dissabte 25 d’abril a la Diada per la Llengua, per dir un sí ben fort a la nostra llengua i per rebutjar les maneres autoritàries dels que la volen anorrear.

Consolat de Mar, 2 d’abril de 2015