marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
EL CATALÀ I ELS EUA
El Govern dels Estats Units d’Amèrica, a través del seu Departament de Democràcia, Drets Humans i Treball, acaba d’emetre un informe del 2009 sobre “Pràctiques dels drets humans” a l’Estat espanyol. Sobre una quinzena de línies d’aquest report, referides al català a les Illes Balears, concretament a Eivissa, l’ala extrema del periodisme dretà demanava el parer del president Zapatero, en visita reial a Mallorca.
Segons l’informe nord-americà, el mes d’abril de 2009, 39 metges de Can Misses anunciaren que “deixarien la feina” per no voler fer les proves de coneixement del català. Fa referència, també, al “decret, aprovat pel Govern Balear el 27 de març, que exigeix que els metges dominin el català”, disposició que, tanmateix, segons l’informe, “ofereix un termini de tres anys perquè aquests el puguin aprendre”. Aquesta referència acaba indicant que “el sindicat dels metges va afirmar que el requisit no era per al benefici públic, sinó més aviat el resultat d’una “obsessió política“.
Finalment, conclou que “en resposta al decret, 2.500 persones van participar en una manifestació de protesta al requisit de coneixement del català”. A aquesta qüestió, Zapatero respongué que “la convivència lingüística” a les comunitats en les quals hi ha cooficialitat de llengües funciona “raonablement bé“. Zapatero, a més, informà que el Govern traslladarà un informe al Departament de Democràcia, Drets Humans i Treball “per aclarir” la situació.
“La meva llengua materna és el castellà i estic decidit a defensar-la; per tant, entenc que els qui parlen català també ho vulguin fer“, acabà per dir, no sense indicar que “la regla és que la immensa majoria dels ciutadans de les Balears viuen amb naturalitat aquesta convivència“.
El redactor d’aquesta mena de contrainforme –si és que s’arriba a fer mai- el primer que hauria “d’aclarir” és que aquests metges al·ludits, en no voler complir una norma ajustada a dret i a la Constitució, i que vol assegurar l’atenció deguda als drets lingüístics dels catalanoparlants, se situen fora de llei i de dret; per tant, queda clarament invalidada aquesta part del report. Valgui dir, de passada, que cap d’aquests metges –que se sàpiga- no deixà la plaça a Can Misses: tots treballen en castellà, per suposat, i sense cap problema. I encara més: hores d’ara, dubt que se’ls hagin avaluat el procés “entenedor” del català, com seria exigible.
Òbviament, la frase referida al Sindicato Médico (que el requisit no és per a un benefici públic, sinó fruit d’una obsessió política) és més atribuïble als efectes d’una gatera ideològica que et fa anar gambirotadament a la dreta, que no al rigor exigible a tot reporter prestigiós.
D’altra banda, aquest informe sobre “Pràctiques dels drets humans” a l’Estat espanyol, en referir-se al català a les Illes Balears i Pitiüses, s’oblida de les vulneracions dels drets lingüístics dels catalanoparlants denunciades per l’Obra Cultural Balear i altres entitats i particulars; vulneracions que, en un cas, ha acabat en agressió física, segons relat de la persona perjudicada. Allò que no denuncia l’informe és la secundarització a què sotmeten el català l’allau de mitjans de comunicació que només usen el castellà en les seves edicions o emissions. Allò que calla és la clamorosa manca de mitjans per normalitzar el català, la llengua pròpia de l’arxipèlag i que, constitucionalment, s’ha de respectar i protegir. Així, no és d’estranyar que també oblidi les manifestacions i les mobilitzacions a favor del català, la llengua històrica d’aquest país nostre voltat de mar.
És per això que l’OCB, independentment de Zapatero, sí que presentarà un report al Departament de Democràcia, Drets Humans i Treball del Govern dels Estats Units d’Amèrica sobre els casos d’agressions lingüístiques patides per catalanoparlants. Així, per tendenciosa, aquesta part de l’informe també s’ha d’eliminar. I no s’ha d’oblidar, tampoc, que allò que veritablement hauria d’aclarir Zapatero és el gruix de l’informe, les dades que més esgarrifen, per exemple i entre d’altres: que la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura denuncià, el 2008, 520 casos de tortures o maltractaments de part dels diferents cossos i forces de seguretat de l’Estat; o les denúncies sobre maltractaments en centres d’internament d’estrangers de Madrid; o la superpoblació penitenciària, estimada en un 150%; o les vinculacions de membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat amb el blanqueig de diners o el tràfic de persones; o els casos de corrupció política; o als possibles abusos a menors estrangers no-acompanyats del Nord i Est d’Àfrica; i… Se li ha girat feina –i molta!- al president Zapatero. Podeu llegir l’informa aquí (http://www.state.gov/g/drl/rls/hrrpt/2009/eur/136059.htm).
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…hi ha gent que s’entesta a voler desentendre que, mentre els catalanoparlants no tinguem un poder consolidat de referència (estat propi o propici) som nosaltres els qui hem de figurar en aquesta mena d’informes com a subjecte pacient de les violacions. Mentre siguem espanyols “anagràfics”, la minoria vulnerable som nosaltres. Entenc que els molesti, però ja s’hi poden anar posant fulles, americanes o marcianes…
Salut!