marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
10 d'abril de 2013
0 comentaris
EL CAS SCALA, LES 4 MODALITATS I LA PRESIDENTA DURAN
Aquests dies se celebra a Palma el judici del cas “Scala”, això és, una trama encara suposadament delictiva muntada al voltant del Consorci per al Desenvolupament Industrial de Balears, ens dependent del Govern de les Illes, que saquejà més de 4 milions d’euros públics; poca broma! Un judici, per cert, que té imatge i tot: una capsa de llauna de cola-cao, propietat d’una encausada, Antònia Ordines, enterrada en un corral amb molts cèntims a dins provinents d’aquestes mangarrufes.
Eix robatori en fase de judici té entre els seus acusats Joan Josep Cardona, exconseller de Comerç i Indústria del darrer govern de Jaume Matas, 2003-2007. I Jaume Matas, com aquest conseller seu, eren del Partit Popular, cal que sigui dit per molt que cap dels dos ja no en formi part, raó que esgrimeix el partit per dir que no té res a veure amb aquest escàndol.
Sí té a veure, però, amb un altre escàndol de menor muntant econòmic però d’igual menyspreu a la ciutadania: destinar 70.000 euros a subvencionar l’edició de llibres de text en les modalitats illenques del català, segons el conseller Bosch; del balear segons el docte saber del president Bauzá. És clar que no se li ha ocorregut fer-ho amb les modalitats pròpies del castellà parlades a les nostres illes, quina bestiesa! On s’és vist tanta curtor i ingnorància!
Quan el Govern illenc no es cansa de pujar impostos a tord i a dret per no voler reclamar cap euro dels espoliats; quan és incapaç d’aturar l’empobriment de la ciutadania illenca; quan nega el pa, la sal i l’alè a qualsevol entitat que malda per enfortir la llengua i la cultura de l’arxipèlag, troba diners per atemptar contra la intel·ligència, la ciència i la decència. Destina 70.000 euros de tots per acontentar el cretinisme lingüístic que el Partit Popular, amb el president del Govern al capdavant, està disposat a imposar per raons testosteròniques i d’odi, que són les úniques que li queden.
Quan una cosa és molt gran, indescriptible, solem dir que no tenim paraules per expressar-la. Davant aquesta rucada que atempta contra el seny hauríem de mirar de trobar les més gruixudes i arruixadores.
I per si no n’hi hagués prou, la presidenta del Parlament de les Illes Balears, Margalida (Marga pels amics i amigues) Duran, s’ha posat el casc de kàiser (kaiseresa?) i, fent-se trons que presideix l’assemblea del poble, s’acara amb alguns diputats de l’oposició, els amenaça d’expulsió i els talla el micròfon per preservar el seu cap suprem, José Ramón Bauzá. Fets com aquest tenen un nom i el sap tothom: censura. La portaveu del PP, però, la inefable Mabel -Maria Isabel?- Cabrer acusa qui vol parlar amb llibertat de “radicals d’esquerra” i de voler “muntar un circ”. Això també té un nom i el sap tothom: la recerca d’un contuberni, com en els millors temps de la dictadura, per amagar la seva incapacitat i incompetència.
Per acabar de fer els deu rals justs, el batle del meu poble, Jaume Isern Lladó (del Partit Popular), tan abonat a les alcaldades, veta la plataforma “Crida” en defensa de l’ensenyament públic de qualitat que volia fer una una assemblea a l’escola del poble. Considera el batle Isern que aquesta reunió no és cap “activitat” de les que “s’integren en la vida escolar” i amenaça subtilment la directora tot dient que “queda sota la vostra responsabilitat totes les accions de la convocatòria, així com les conseqüències que se’n puguin derivar”. Com veis, no és cap amenaça, sinó tot el contrari: informació precisa.
Sí té a veure, però, amb un altre escàndol de menor muntant econòmic però d’igual menyspreu a la ciutadania: destinar 70.000 euros a subvencionar l’edició de llibres de text en les modalitats illenques del català, segons el conseller Bosch; del balear segons el docte saber del president Bauzá. És clar que no se li ha ocorregut fer-ho amb les modalitats pròpies del castellà parlades a les nostres illes, quina bestiesa! On s’és vist tanta curtor i ingnorància!
Quan el Govern illenc no es cansa de pujar impostos a tord i a dret per no voler reclamar cap euro dels espoliats; quan és incapaç d’aturar l’empobriment de la ciutadania illenca; quan nega el pa, la sal i l’alè a qualsevol entitat que malda per enfortir la llengua i la cultura de l’arxipèlag, troba diners per atemptar contra la intel·ligència, la ciència i la decència. Destina 70.000 euros de tots per acontentar el cretinisme lingüístic que el Partit Popular, amb el president del Govern al capdavant, està disposat a imposar per raons testosteròniques i d’odi, que són les úniques que li queden.
Quan una cosa és molt gran, indescriptible, solem dir que no tenim paraules per expressar-la. Davant aquesta rucada que atempta contra el seny hauríem de mirar de trobar les més gruixudes i arruixadores.
I per si no n’hi hagués prou, la presidenta del Parlament de les Illes Balears, Margalida (Marga pels amics i amigues) Duran, s’ha posat el casc de kàiser (kaiseresa?) i, fent-se trons que presideix l’assemblea del poble, s’acara amb alguns diputats de l’oposició, els amenaça d’expulsió i els talla el micròfon per preservar el seu cap suprem, José Ramón Bauzá. Fets com aquest tenen un nom i el sap tothom: censura. La portaveu del PP, però, la inefable Mabel -Maria Isabel?- Cabrer acusa qui vol parlar amb llibertat de “radicals d’esquerra” i de voler “muntar un circ”. Això també té un nom i el sap tothom: la recerca d’un contuberni, com en els millors temps de la dictadura, per amagar la seva incapacitat i incompetència.
Per acabar de fer els deu rals justs, el batle del meu poble, Jaume Isern Lladó (del Partit Popular), tan abonat a les alcaldades, veta la plataforma “Crida” en defensa de l’ensenyament públic de qualitat que volia fer una una assemblea a l’escola del poble. Considera el batle Isern que aquesta reunió no és cap “activitat” de les que “s’integren en la vida escolar” i amenaça subtilment la directora tot dient que “queda sota la vostra responsabilitat totes les accions de la convocatòria, així com les conseqüències que se’n puguin derivar”. Com veis, no és cap amenaça, sinó tot el contrari: informació precisa.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!