marginàlies

Havent davallat de la moto, els ulls se n’han anat al nom del carrer on em trobava i un cop llegit he esbossat el més eloqüent dels somriures tot deixant anar un comentari exclamatiu amb la boca serrada. Pensava que ningú havia reparat en això, però un vellet que passejava un ca de la mateixa edat, m’ha mirat entremaliadament i no s’ha estat de dir-me ben clar que tan de jorn i en un dia orejat com el d’avui, pagava la pena xerrar tot sol i riure per qualsevol beneitura. Li he respost punyeterament picant-li l’ullet.

El carrer en qüestió és el que Palma dedica a Simó Ballester, “lo Tort”, un dels cappares de la Revolta Forana mallorquina que s’estengué del 1450 al 1453 i que enfrontà la “mà menor”, contra la “mà major”. Guillem d’Efak pren aquesta rebel·lió com a clam de llibertat i “Lo tort” com a referent de dignitat a “La cançó de Son Coletes”, en què lliga aquests episodis revoltosos de la meitat del segle XV a la Guerra Civil. Aquestes són algunes de les estrofes:

L’any 1450 pitjor fou que el de sa fam; 

els rics mengen pa de xeixa diuen ses dones plorant;

i els rics mengen pa de xeixa i per noltros sols no hi ha mestall;

Lo tort Ballester ho escolta i li envestí cap a Ciutat.

Per donar compte al rei a Nàpols varen anar,

i el rei les dóna penyora i de què tot s’arranjarà;

però els senyors de casa bona ni el rei volen escoltar.

Tres anys lo tort Ballester els tingué acorralats.

I era una colla de veure, tots eren manacorins,
fent-se costat un amb l’altre anaven arreplegant amics:
si coratge té en Mates, més en Fullana i en Gil,
en Nadal i en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
Lo tort Ballester els comanda, per lliurar els mallorquins.

Set mil cinc-cents sous donaven els nobles a qui els matàs.
Feren venir mercenaris moros i napolitans.
Calaren foc a les cases i es fartaren de robar.
Després ‘ribà la venjança color de vi i de sang.

I a «lo tort» Ballester el penjaren escorxat de viu en viu
i escamparen els seus trossos pels entreforcs dels camins.
Després d’aquesta endemesa tot romangué com abans:
els pobres més boca closa més viudes plorant, plorant.
I no ploraven per elles, ploraven pels seus infants.  

Impressionant fris d’aquestes revoltes, que cantades amb la veu de Guillem d’Efak, cobren contundència.

El meu somriure no era per això, sinó perquè en el carrer Simó Ballester (en la placa municipal no hi figura el seu malnom) hi ha la Prefectura Superior de Policia de les Illes Balears. Ni fet a posta! I de cop he entès les paraules de vellet; i encara més la saviesa taciturna del seu canet, que no treia cara.

És clar que a la plana web d’aquesta Prefectura, no sé si perquè saben qui era “lo Tort”, al costat del seu nom i llinatge hi claven entre parèntesi: “Antes Ruiz de Alda”. I Julio Ruiz de Alda Miqueleiz va ser un dels fundadors de Falange. Ves per on, tornen a lligar-se les Revoltes Foranes i la Guerra Civil. Què en diria, d’aquest detall, Guillem d’Efak?