marginàlies

Hilari de Cara i Casaleiz (Melilla, 1945), amb una desena de poemaris editats, molts d’ells guardonats, s’ha fet un lloc destacat entre els autors illencs d’ara mateix.  En els darrers anys, ha publicat regularment: el 2007, Absalon, premi Pollença i premi Cavall Verd-Josep M. Llompart 2008 de la crítica; el 2008, Postals de cendres, premi Serra d’Or de la crítica; el 2009 la novel·la Un llac en flames, premi Querty de la crítica al millor autor revelació; el 2011 el recull de narracions Cada família un porc, premi Pare Colom de narrativa; el 2012 Via Bàltica, premi Carles Salvador de poesia, i Nunc, premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs.

Fa poc més d’un mes, Lleonard Muntaner ha editat la seva darrera obra poètica, El carrer d’Artà, premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2014. Una baula més de l’obra a la que aspira de Cara on hi passa el foc o el celistre del poble (que a vegades es mostra “País d’esclaus feliços”), la recança que exhala el present, el passat sangonós de la guerra, els jocs de miralls i altres reflexos de l’existència (d’”aquest miracle atroç de ser carn”), la solitud, el desig, la ruptura, el sexe i el seu delit, i fins i tot una certa desolació que queda perfectament reflectida en els versos finals: “Fa fred i he de dormir per viure”.