marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 de febrer de 2021
0 comentaris

EL CAPITÀ DE LA MEMÒRIA

No ets capità si no tens vaixell, em diu el preceptor menor mentre, agafats de la mà, em dur a veure, un cop més, els estralls que va fer el vent en el capell d’una porxada. I en ser just davall el forat, aixeca el cap i mira el cel com si aquell tros concret fos únic i irrepetible. El tros de cel emmarcat que necessita per reafirmar que el cel i ell no són antagònics.

M’ha dit qui ho diu, a això del capità sense nau, però no l’he entès bé i m’ha fet vergonya demanar-li que m’ho repetís. Ell dóna per segur que conec tots els seus referents audiovisuals, els personatges dels contes i fins i tot els amics i les amigues amb qui comparteix l’aula de l’escola. Essent una més d’aquestes peces que roten al seu voltant, també dóna per segur que sé què diuen i com s’expressen tots. Per això, he fet cara d’entendre-ho tot, d’haver après la lliçó. I de sobte m’he adonat que podia sentir, ni que fos una cosa de no res, el desassossec d’un mariner sense vaixell, o d’un faroner sense far, o d’un lector sense llibres.

Qui pogués percebre o veure què veia, què li presentava el magí en construcció en el moment precís de dir la frase amb l’aplom i la severitat de mestre. I encara s’ha apregonat més aquest desig de saber què barrina, què lliga, què elabora a la cuina del coneixement mirant com una abella liba en una flor del romaní que esguarda ca seva. He anat per dir-li que la mel de romaní és aconsellable, entre d’altres remeis, per reforçar la memòria, però me n’he estalviat: a ell la memòria encara no li fa falta.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.