marginàlies

El Càntic dels Càntics és, sobretot, un text carnal. Un diàleg passional i apassionat -atribuït al rei savi Salomó- entre un amant i una amada en el que tots dos es descarnen. Res de nou si no fos que forma part de la Bíblia (com a text Sapiencial, juntament amb el Llibre de Job, els Salms, els Proverbis i l’Eclesiastès), raó per la qual, aquest provocatiu i ardorós poema es converteix en l’amor de Déu vers els homes i les dones.

Per la seva singularitat ha estat un text molt estudiat i que ha influït força en figures rellevants del cristianisme, com ara sant Joan de la Creu, qui, a partir d’ell, va escriure el seu “Cántico espiritual”. Diu la llegenda que aquest sant va voler morir mentre li recitaven el Càntic dels Càntics.

D’aquest llibre sagrat -i reconsagradament sensual- se n’han fet diverses versions en català, de les que en destaquen les de Jacint Verdaguer, Carles Riba i Narcís Comadira i Joan Ferer. Ara, l’editor Lleonard Muntaner n’edita la del capellà llucmajorer Baltasar Coll que la comença així: Que m’ompli de besades, de les seves!

Segons la catedràtica de Llatí de la UIB i responsable de l’edició, Maria de Carme Bosch, Baltasar Coll va treballar la versió durant molts anys i per això es tracta d’un treball molt poètic elaborat i pensat, que presenta diferències notables quant a altres versions. En morir, en trobaren diversos esborranys i traduccions a partir de les quals s’ha elaborat la versió definitiva que es publica coeditada per la Fundació Baltasar Coll.

Així acaba dient el Càntic dels Càntics Baltasar Coll:

Posa’m com a segell sobre el teu cor,
com a segell sobre el teu braç,
que, com la Mort, és poderós l’Amor
i és crudel, com l’abús, la gelosia.

El seu ardor és ardor de foc,
una flama divina.