marginàlies

Dies passats, el Consell de Mallorca celebrà el seu Debat de Política General. Malauradament, els llots que arrossega el riu o el torrent de la vida institucional i el conseqüent descrèdit generalitzat que provoca en la mal anomenada “classe política”, deixa en molt mal lloc una deliberació capital en el parlamentarisme, l’expressió major de la participació democràtica.

Més enllà dels dots oratoris -no podem cercar on no n’hi ha-, als representants de la ciutadania en aquests llocs de discussió i decisió, en parlar en públic o en seu institucional, se’ls ha d’exigir, entre d’altres, fortitud d’arguments, rigor expositiu i claredat expressiva. Aquestes tres exigències -torn a dir, entre d’altres- s’han d’afinar molt més en el cas dels representants màxims institucionals. Així, un president o presidenta, batlle o batllessa, en ser el representant major de la ciutadania, ha d’assumir el sentit institucional i l’ha d’exercir amb el màxim decòrum. Ha de saber valorar a qui i què representa i actuar en conseqüència; això és, assumint la responsabilitat del càrrec.
Seguint aquest fil, per mi, la presidenta del Consell de Mallorca, la Molt Honorable Maria Salom Coll, ha impregnat la seva presidència d’una incredibilitat que esfereeix. No ha cregut mai en el govern de Mallorca i, per això, ni se sent ni vol ser la presidenta dels mallorquins: ella treballa pel seu partit, que té tots els interessos a la capital de l’estat, raó per la qual repudia governs autònoms i altres presidències provincials. Cal recordar, per això, que Maria Salom era partidària, no fa gaire, d’abolir l’ens públic que ara presideix amb poques ganes. Així, no ens ha de venir de nou que ni tengui cura del llenguatge en les seves intervencions públiques, ni valori prou el lloc que ocupa.
Seguint el discurs d’obertura del Debat de Política General del Consell de Mallorca, hom s’adona de la importància que Maria Salom atribueix a aquesta institució. Per fer-m’hi fort, n’extrauré quatre referències.
La primera, que, després de responsabilitzar l’anterior equip de govern de tots els mals que pateix el Consell, entima a l’oposició -que formava govern abans-: “A vegades, amb gran demagògia, tiren la pilota damunt la teulada del veïnat”. Què vol dir exactament Maria Salom? De quina pilota parla i de quin veïnat? Vol dir que l’oposició l’acabussa sempre que pot? I no és el que ha de fer? No l’ha de controlar? A la recerca de la frase enginyosa, la presidenta Salom l’erra amb massa freqüència.
Si no, vegeu aquesta segona referència. En parlar de crisi i d’estretors, referint-se a l’ens que presideix diu: “Hem emmagrit el Consell, sinó hagués mort de sobrepès”. Fixem-nos que emmagrir, posats en la pell del partit de Salom, vol dir buidar-lo de contingut, de competència, de responsabilitat, excusant-se en l’economia. Així, Maria Salom vol un “consellet” de fira, de paper-cartó, de fantasia. Si hagués continuat sent potent, sosté la presidenta, s’hauria mort. Ara el salva, diu, però el manté a règim severíssim; inhabilitat, per tant. Més provincià que mai, per cert.
Tercera perla referida a la seva política cultural: “no exclou a ningú i es mostra ferm en la defensa de la història, la llengua i les manifestacions artístiques autòctones“. No hi calen comentaris; basti dir que exclou totes les entitats mallorquines que treballen afanyosament i desinteressada per la llengua i la cultura catalanes, que són les nostres. I la fermesa en la defensa d’aquesta llengua es demostra en la minva de més del quaranta per cent d’inversió en el seu procés normalitzador. La bravegera sol fer dir bestieses. Com que al fems -i a la femta- li hem de dir, almenys a Mallorca, Combustible Sòlid Recuperat.
Quarta i darrera floreta: la presidenta del Consell de Mallorca ens recomana, en aquests moments de sotsobres, crisi i emergències, que desem la ideologia en el canterano i “caminem plegats, vertebrats i amb molt de sentit comú”. Ara que hem alliberat els armaris, hem de convertir els canteranos en presons ideològiques? D’altra banda, quan hem deixat de ser vertebrats, Sra. Salom?