marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

30 d'octubre de 2016
0 comentaris

EL CANT DE LES AIGÜES

Hi ha d’haver dies sense paraules,
tot de sons dolços sense estridències,
fora sorolls que esperen la torna.
Tot allò que evoquen les paraules
no ocupa cap instant i es fa enfora
dels pols magnètics de l’harmonia.
L’arrel mare del vocabulari
neix de l’enderroc de l’esclavatge
i del loquaç mutisme dels déus.
El cant de les aigües és tan sols
un excés de silenci, com diu
Rilke front d’una tendresa lenta.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.