Hi ha d’haver dies sense paraules,
tot de sons dolços sense estridències,
fora sorolls que esperen la torna.
Tot allò que evoquen les paraules
no ocupa cap instant i es fa enfora
dels pols magnètics de l’harmonia.
L’arrel mare del vocabulari
neix de l’enderroc de l’esclavatge
i del loquaç mutisme dels déus.
El cant de les aigües és tan sols
un excés de silenci, com diu
Rilke front d’una tendresa lenta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!