marginàlies

IB3, la televisió pública (o autonòmica per no sortir de la correcció) de les Illes Balears, amb l’arribada de la TDT desplegà una campanya, que encara manté, tot demanant al televident de l’arxipèlag que posàs –que posi- “IB3 al 3”. El primer cop que em vaig topar amb aquesta falca publicitària vaig pensar que s’havien equivocat, els publicitaris de o contractats per aquesta televisió: ni que fos per amor propi haurien d’haver dit “posa-la a l’1”.

I immediatament, com qui s’adona que ha caigut en el parany, vaig dir a qui amb mi estava que ja sabia per què volien el 3 i no el 2 o l’1: perquè volien desplaçar “Antena 3”. La meva acompanyant me mirà amb força desdeny i em digué amb una entonació molt greu: “no entens res”. I deixà suspesa la seva mirada doctoral en el meu esguard retut. Va ser en aquell instant que em vaig adonar de la meva  manca absoluta de perspicàcia: no era precisament la cadena privada del 3 la que vol desplaçar la televisió arxipèlaga, sinó “l’altra” televisió amb 3; i amb altres tresos; i tres-cents i tot. Aleshores, sense aixecar gaire la veu i ben poc els ulls li vaig demanar amb tota la ingenuïtat que em vaig trobar, on  proposen que desplacem “aquesta” que parla com aquí i braveja del 3. Al canal 3120, em respongué sense ni immutar-se, que és el resultant de convertir el distintiu “cat” als números corresponents de les lletres en l’alfabet, sentencià. Però el televisor no dóna per tants números, li vaig fer veure tot espantat. És clar, banastra, volen que desaparegui.