marginàlies

El 28 de juny de 2008, amb una nota simple (42 paraules) sobre la presentació a Bunyola, el meu poble, del llibre “Climent Garau: un fil de memòria”, que vaig escriure a mitges amb el mestre que marxà encara no fa tres mesos, començava aquest bloc a Vilaweb amb més desconcert que clarícia.

Set anys, quatre mesos i divuit dies després, aquesta és l’anotació que fa 2.500. 2.697 jorns (el 2012 va ser de traspàs), als que correspon 0,92 anotacions per hom. Una exageració, calibrant i analitzant la densitat de la substància de cadascun; una excessiva acumulació caòtica de materials per desar. I també una notable exposició pública dels posicionaments personals sobre la marginàlia, les lletres, el país i els nostres Països, i les constel·lacions que cadascun d’aquests interessos va creant incansablement.

Hom mai no sap, per molts comentaris que puguin provocar les seves pensades per escrit, quin és l’abast real d’aquestes tribulacions, perquè al capdavall les notes no són més que afliccions de distint calibre. Amb tota seguretat que prou minso, com el vol maldestre del gall gras que canta en son galliner.

I tanmateix, més enllà d’aquest bloc per a la vanitat, allò que compta és compartir la catosfera en expansió de Vilaweb, tot un privilegi.