marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

5 de novembre de 2014
0 comentaris

DONAR CASSOLA AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

El Tribunal Constitucional (TC), amb rapidesa ultrasònica pel que fa al procés sobiranista principatí, gemina el no: ni consulta ni participació. Així, podem dir que patim un TC nini per partida doble: ni allò ni això, i ni l’elegeix la ciutadania ni deixa que aquesta elegeixi i decideixi en conseqüència. Curiosa manera d’entendre la democràcia “dels orgues”, que podria dir algun dels seus membres, avesat a la democràcia orgànica de la que probablement n’és fidel defensor.

Convé recordar que aquestes 12 persones tribunalconstitucionalistes són nomenades de la següent manera: quatre pel Congrés dels Diputats i quatre més pel Senat, elegits per majoria de tres cinquens dels seus membres; dos directament pel Govern central i altres dos pel Consell General del Poder Judicial.

A més, han de ser “juristes de reconeguda competència” (sense especificar qui reconeix aquesta competència) i independents, sense especificar tampoc de què o de qui. Si es refereix a la independència política no és ver perquè l’actual president, Francisco Pérez de los Cobos, era militant del PP quan va ser nomenat i mantingué el carnet fins passat un temps. Paradoxalment, no es limita l’edat per ser-ne membre ni es demana que coneguin cap altra llengua de l’estat distinta del castellà.

Així, tenim dotze persones (10 homes i 2 dones, proporció insultant) unànimement contra la voluntat d’un poble que vol poder decidir el seu futur; que vol expressar una opinió; que vol poder parlar com parlen les societats madures i responsables, això vol dir radicalment democràtiques: a través del vot lliure.

La reacció d’aquest poble enterc i assenyat a tanta barra i tantes barreres ha estat més mobilització ciutadana tranquil·la i festiva, i incorporar més addendes a les raons que justifiquen la creació d’un estat propi.

Ahir mateix, hores després del segon ni del TC, a les 22 hores, es va organitzar a través de les xarxes socials una cassolada a Barcelona i a altres ciutats i viles catalanes. La resposta no va ser gens decebedora, ans al contrari.

Les cassolades varen néixer fa una quarantena d’anys a Xile com a dorma de protesta i ben aviat s’estengueren als països veïns. Per aquests verals nostres comparegueren amb força el 2003 arran de la Guerra d’Iraq i el suport que rebé d’Aznar, en contra de la majoria ciutadana.

Curiosament, a Mallorca, en concret a Sineu, “donar cassola” vol dir “vèncer qualcú en una disputa o qüestió”, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear. Per tant, clara i catalanament, donem cassola al TC!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.