marginàlies

Avui és divendres, sí, el darrer del mes de novembre; santa Caterina de Labouré, entre d’altres santes i sants. Que sigui “negre” ho diu aquest capitalisme forassenyat i desbocat que ens té a tots ben alliçonats i encollats.

La negror externa d’aquest divendres prové d’ahir dijous, que era el quart d’aquest mes de novembre, dia en què els nord-americans celebren el dia d’Acció de Gràcies, una festa amb la qual s’agraïa a Déu la collita i que Abraham Lincoln va oficialitzar el 1863. És un divendres “negre” perquè és quan comença la temporada de venda de Nadal i els comerciants canviaven el color vermell del deute pel negre del saldo positiu. O això diuen. Un dia per donar gràcies i el següent per gastar-ho tot. O cosa així.

Diuen els noticiaris que els grans magatzems -sempre ells- faran una bona caixa, avui. Els no tan grossos es defensaran i els petits seguiran amb l’aigua al coll, no ens enganyem.

No fa tant, que celebram amb il·lusió i alegria aquesta negror externa de divendres novembrenc. I no ens torbarem a celebrar, també, el dia d’Acció de Gràcies per agrair a qui sigui que la compulsió en les compres és un bé capital.