marginàlies

Un any més, les dones i els homes de l?OCB ens reunim per fer festa gran i lliurar els premis 31 de Desembre, que arriben a la seva vint-i-sisena edició. Enguany, ho feim a Manacor per afegir-nos a les celebracions dels cent cinquanta anys del naixement del gran apòstol de la llengua catalana que va ser mossèn Antoni M. Alcover. Per això, volem agrair al batle de Manacor les atencions i les facilitats que ens ha ofert i que han permès preparar amb cura aquesta gala. També vull aprofitar l?ocasió per agrair-li públicament que, en un acte suprem de dignitat, votàs en contra de la llei de la ignomínia o de Reforma de la Llei de la Funció Pública.

Vull saludar de manera preferent a l’entitat germana Òmnium Cultural que en aquests moments celebra a Tarragona la Festa de les Lletres Catalanes. I també a Acció Cultural del País Valencià que acaba de guanyar una batalla judicial que hipotecava econòmicament el seu futur. El nostre desig és que el País Valencià pugui veure aquesta gala que serà emesa per TV3.

Com sabeu, aquest mes, l?OCB fa cinquanta anys, una fita capital que hem anat celebrant al llarg de l?any i que seguirem celebrant durant els propers mesos. És el moment, per tant, d?homenatjar els fundadors, liderats per Francesc de B. Moll, i d?honorar especialment els tres que celebren el cinquantenari amb nosaltres: les germanes Aina i Francesca Moll i Marquès, i Antoni Fernández i Suau. Lamentablement, fa uns mesos que morí Bartomeu Barceló i Pons, també membre fundador, a qui vull recordar i agrair tot el que va fer per enaltir l?entitat.

I sobre la història d’aquests 50 anys s’està preparant un documental que es finança a través del micromecenatge i al que us convid a donar-hi el vostre suport.

Sabeu també que no hem pogut celebrar com haguéssim volgut aquesta edat d?or. L?ofegament econòmic de l?OCB decretat per les nostres administracions públiques ens ha obligat a fer sacrificis enormes i dolorosos, entre d?altres, haver de rescindir tots els contractes de feina de l?equip de professionals. Gràcies, però, al seu ferm i exemplar compromís amb l?entitat, a la que hi han dedicat moltes hores gratuïtament, hem aconseguit mantenir-nos ben actius. A tots ells, em plau de dedicar aquesta gala.

Gràcies també als nous associats. Ja som quatre mil i encara no hi som tots: podem i hem de ser més per acarar amb potència els greuges i els atacs a la llengua i a la cultura nostres provinents tant del nostre govern com del directori metropolità. Aquest 2012, ho sabeu bé, ha estat un any horrorós per la nostra llengua, la catalana, que ha estat apartada de l?administració com l?any passat  ho va ser dels mitjans de comunicació públics.

El Govern de José Ramón Bauzá, trencant unilateralment el diàleg i el consens que amb tant de seny i responsabilitat havíem bastit entre tots, ha dictat un novíssim Decret de Nova Planta que proscriu el català i suspèn els drets dels qui el parlam. Tota la incapacitat que ha demostrat per trobar solució als gravíssims problemes que ens afecten, l?ha reconvertida en aptitud màxima per condemnar la nostra llengua a la inseguretat jurídica i per instaurar, en conseqüència, l?apartheid lingüístic.

Després de marginar el català dels mitjans de comunicació i de l?administració pública, tocava arraconar-lo de l?escola per acabar de cloure el cercle de la repressió. I el Govern de José Ramón Bauzá no ha reparat en dictar lleis i decrets per introduir irresponsablement el conflicte i la segregació en l?escola pública.

Amb l?exclusió o arraconament del català en els mitjans de comunicació públics, en l?administració i en l?educació, han deixat el nostre país fet d?illes en estat d?emergència.

Volent despersonalitzar-lo, reinstauren el provincianisme que abomina i combat amb ferotgia el coneixement, la formació i la cultura. Per això, per mer sucursalisme empobridor, el Govern de Bauzá ha sortit de l?Institut Ramon Llull, befant-se dels nostres creadors. A més, ens volen dictar la història, blindar la memòria col·lectiva i inocular-nos la por de totes les maneres possibles. Ens volen desapoderar i per aconseguir-ho no dubtaran a mentir, a tergiversar i a infamar qui no es plegui als seus deliris uniformadors.

I malgrat aquesta ofensiva brutal, injusta i innoble, els mallorquins i els illencs en general hem sabut respondre exemplarment. Com mai, hem plantat cara a l?oprobi i a la ignomínia. Com mai hem aconseguit mancomunar esforços per fer més alt i perdurable el clam favorable a la personalitat del nostre país voltat de mar. El 25 de març, 50.000 persones omplírem Palma per fer un ?Sí a la nostra llengua? que encara se sent. I a partir de llavors, la mobilització no ha cessat en cap moment, sobretot en l?àmbit de l?ensenyament. L?orgull de ser qui som i voler ser-ho plenament, s?ha imposat clarament a la desraó i a la bogeria.

Aquesta mobilització constant contra la tirania que vol sotmetre  el país, la seva llengua i la seva cultura, ha de continuar tan viva com ara l?any que ve, amb la seguretat que mai no serà baldera. La gent de l?OCB hem de seguir sumant actius a l?entitat i a la causa dignificadora, ara més que mai; i hem de seguir reforçant la nostra xarxa territorial. És essencial augmentar el nombre de socis per seguir treballant de valent, sense defallença per la llengua, la cultura i el país.

I també hem de seguir demostrant a qui sigui que no som un poble servil i de derrotats, sinó tot el contrari: un poble adret, amb nervi, amb cara i ulls, que no consentirà mai, mai de mai, que li robin el futur emancipat a què té dret.

En aquest afany per exigir respecte al nostre país, als nostres Països, no hi hem de plànyer cap esforç. Tampoc no hi cap el descans, en l?exigència persistent de consideració extrema a l?ànima del nostre poble. I ho hem de fer amb la mateixa aplicació i amb el mateix crit a tot l?àmbit on el català parla clar, això és, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.

Enlloc d?aquest territori no podem cedir gens de terreny al dictat, al despotisme, al retorn a un passat tenebrós. I per això, si no cessen els atacs als nostres signes d?identificació, hem de ser prou coratjosos per no témer recórrer a altres formes ben legítimes de resistència activa, ja sigui l?objecció o la desobediència. El país s’ho val i nosaltres ens ho mereixem.

L?any vinent, celebrarem com pertoca el centenari del naixement de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Tornar a dir ara els dos versos finals del seu poema ?A Mallorca, durant la Guerra Civil? pot ser sigui el millor estímul per seguir donant el millor de nosaltres per les nostres illes i pels Països Catalans:

Tota la meva vida es lliga a tu,

com en la nit les flames a la fosca.

Molts d?anys, salut, coratge i orgull. Moltes gràcies!

JAUME MATEU I MARTÍ

Manacor, 14 de desembre de 1012