marginàlies

N’Argimiro va ser gazanenc 21 anys, més d’un quart de la seva vida. Era bo i noble, n’Argimiro, i es va deixar estimar per molt que el seu caràcter ho volgués aigualir. Morí dia 7 de novembre de l’any passat.

Avui hem rebut una carta a nom seu de la Direcció General d’Atenció a la Dependència, adscrita a la Conselleria de Famílies i Afers Socials del Govern de les Illes Balears. No la podíem tornar argumentant que ja no vivia allà perquè vetllam permanentment la seva cendra al jardí del casal. Sí que podíem retornar la carta indicant que s’havia mort, però per a nosaltres no ho és mort; almenys com se solen entendre correntment els morts, perquè la seva presència no ens deixa mai. Per això, amb tota responsabilitat, hem obert la carta.

L’assumpte deia clar: “remissió de Resolució referent a la terminació [sic] del procediment d’atenció a la dependència atès el seu decés”.

Cal dir que el gener de l’any 2020 presentàrem tota la informació requerida per sol·licitar per a n’Argimiro un grau de dependència.

No cal dir que l’estupefacció que hem sentit els que ateníem la carta ha estat molt més que majúscula en veure que es dirigien personalment a n’Argimiro sabent que era mort… Fort, és poc…

Emperò encara s’ha exacerbat molt més l’estupor en llegir literalment: “li remeto, adjunta, la resolució de terminació […] del procediment d’atenció a la dependència atès el decés d’Argimiro MD amb DNI, de data 7 de gener de 2025”.

Literalment, remeten a Argimiro la resolució ATÈS EL DECÉS d’Argimiro MD. Com si ell encara no sabés que és mort, vaja. Kafkià és poc.

No han bastat CINC ANYS per valorar-lo i, a sobre, fa la sensació que se’n foten d’ell.

A més, clar, li diuen que contra aquesta resolució pot interposar recurs. Es veu que els morts poden presentar recursos…

LI ho de demanat, a n’Argimiro, si volia presentar recurs contra la “terminació” del procediment d’atenció a la dependència i amb la seva murrieria m’ha dit: “lo que considere, presidente”.