marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

15 d'agost de 2009
1 comentari

D’INSTINTS

“He vist que l’esperança gairebé mai no va lligada a la raó; està privada de sensatesa, crec que l’engendra l’instint”.  Així s’expressa per carta al seu fill una doctora russa jueva en ser confinada en un ghetto durant la Segona Guerra Mundial i veure com responen els confinats al final que s’ha decretat per ells. Així fa parlar Vassili Grossman la doctora a “Vida i destí”, que estic llegint amb una fúria que feia anys que no sentia.

I és d’aquestes frases frontispicials que et prenen i et fan voltar com una balfuda. Fas el que sigui, preparar albergínies farcides per dinar, per exemple, i la frase t’acompanya a la cuina; vas per fer una becaina abans d’anar a la mar i hi torna; surts a fer una volta el vespre amb quatre amics i encara pitjor: quelcom t’empeny a treure a rotllana la idea.

L’instint és el ventre de l’esperança, vet aquí la troballa de Grossman que t’empeny a pensar que el de l’ensumada és un de tants instints que hem perdut les bestioles humanes, com la cua per espantar mosques i borinots.

I d’aquest pensament pegues a quan eres un marrec de dotze anys i te trobes amb una tropa de la qual ja no en saps res i aleshores no sabies viure sense ella. Tot aquell membre que no s’exercita tendeix a atrofiar-se primer i a desaparèixer després, ens deia un joveníssim professor de ciències naturals -amb la veu i la mà trencada pels versos- quan començàvem a descobrir que amb el cos en podíem fer de grosses. Per tant, ens insistia amb un somrís més burleta que professoral, feis funcional molt el cervell i veureu com la vida dóna molt de si.

Ara ho veig: per manca d’exercitació em trob l’instint d’ensumada, de vigília, fet un trilobit abandonat en l’estimbori del cervell que ja no pot encabir més andròmines.

D’UNITAT, O NO
28.08.2017 | 1.37
LES FLORS SOTA EL PONT
27.03.2021 | 8.22
PARAULA D’OVELLA
03.05.2018 | 7.22

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. L’esperança la crea l’instint, el destí…No n’estic gens segur. No sé si el destí…feim passes per ventura una endavant una enrere i el destí n’és la conseqüència…El llibre pens que parla d’això, i molt més. La novel·la (novel·la, assaig, document) és una meravella.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.