marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
8 de febrer de 2014
0 comentaris
D’INFANTES EN RAMPA I ALTRES DESNIVELLS
Cristina de Borbó, duquessa de Palma i altres títols irritantment medievals, segueix declarant a les 17 hores d’aquest dissabte fred de Mallorca, dia de sant Honorat, bisbe. Segons avancen els diaris en les seves edicions digitals, el matí ha dit al jutge Castro que, en la seva relació amb Aizoon, signava tot el que li demanava que signàs el seu espòs Iñaki perquè es refia totalment d’ell.
Tanmateix, aquesta declaració reial ha despertat un vivíssim interès entre morbós i innocent, en el fons: per molta remor de trons, la filla del Rei, tot i els murmuris, les especulacions i els desitjos que se la jutgi, se’n sortirà com ha entrat, sense davallar la rampa de la vergonya i amb un somriure cínic, voltada d’escortes i de privilegis.
I malgrat això, s’ha muntat el circ. Si no es vol una imatge tan suada, diguem que s’ha desplegat un happening previsible, una performance poc treballada, una instal·lació de colors sanats i veus avorridament iteratives.
Molts mitjans nostrats, estatals i internacionals s’han congregat per no dir gairebé res centrant-se en l’anècdota i l’acudit. Molts ciutadans, cadascú amb la seva causa en la veu i en la cartelleria, palesant la seva lluita invisibilitzada. La policia escorcollant els veïns dels jutjats com si fossin un perill mortal per a Cristina de Borbó, una ciutadana que no és com qualsevol altra ciutadana perquè, per via sanguínia, és preferida sobre totes les altres.
Ben mirat, hom no sap si aquest espectacle reforça la “marca España” o la candidatura de Palma a Patrimoni de la Humanitat.
I malgrat això, s’ha muntat el circ. Si no es vol una imatge tan suada, diguem que s’ha desplegat un happening previsible, una performance poc treballada, una instal·lació de colors sanats i veus avorridament iteratives.
Molts mitjans nostrats, estatals i internacionals s’han congregat per no dir gairebé res centrant-se en l’anècdota i l’acudit. Molts ciutadans, cadascú amb la seva causa en la veu i en la cartelleria, palesant la seva lluita invisibilitzada. La policia escorcollant els veïns dels jutjats com si fossin un perill mortal per a Cristina de Borbó, una ciutadana que no és com qualsevol altra ciutadana perquè, per via sanguínia, és preferida sobre totes les altres.
Ben mirat, hom no sap si aquest espectacle reforça la “marca España” o la candidatura de Palma a Patrimoni de la Humanitat.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!