marginàlies

Des que sé que José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, fundador de Falange Española (i autor de l’antològica frase: ”No hay más dialéctica admisible que la dialéctica de los puños y de las pistolas cuando se ofende a la justicia o a la Patria”) va ser una víctima de la Guerra Civil, segons la ministra en funcions de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat del Regne d’Espanya, Carmen Calvo Poyato, tenc la fel molt alterada.

Per paga, un altre ministre en funcions que tampoc no té consol, Fernando Grande-Marlaska Gómez, ja m’havia colpejat el fetge dient que la violència que, segons ell, es viu al Principat –on la policia espanyola ho ha fet tan bé tan bé que els agents ferits seran condecorats- és molt pitjor que la viscuda en el País Basc en temps del terrorisme.

Ja se sap que tot el que es digui en contra del Principat de Catalunya i dels catalanoparlants serà degudament justificat i amplificat pels posts de comadament perquè la inoculació de l’odi vers ells es faci amb esment sense que es noti el zel, l’obstinació i la tenacitat. En aquets sentit, Miquel Iceta ho té clar, que no anirà a veure Oriol Junqueres, que l’ha convidat a visitar-lo a la presó de Lledoners. El 2012, l’inefable Iceta defensava la convocatòria d’un referèndum pactat amb l’Estat per decidir el futur de Catalunya. Se’n recorda, clar, i ara en renega. I com ell una nòmina vergonyosa.

Començam bé la setmana, em dic, i res no indica que aquesta escalada boja ni minvi ni cessi: hi ha unes eleccions tot girant cantó i cal esmolar ben bé les eines per dissenyar la millor estratègia per enganyar, mentir, ofendre, manipular, confondre i fer veure que els cercles no són més que quadrats passats pel Tribunal Constitucional.