marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

3 d'agost de 2009
0 comentaris

DIA INFAUST

Just botar del llit, pegà una carabassotada al full de la vidriera que, a la matinada, havia obert perquè entràs un poc més d’aire. Es cagà amb molta gent i alguns sants mentre es fregava la zona ferida del cap. Anà directament a la dutxa, car pensà que un poc d’aigua fresca el consolaria. A les deu del primer diumenge d’agost, adolorit i camí del bany, sentí una xigala de ben a prop i arrufà les celles: mal averany, un animal així a ciutat. Decantà la cortina de la banyera, hi entrà amb el peu dret, el posà sense fer-ne comptes damunt un rajolí de sabó líquid que degué quedar d’una dutxada anterior i foté una culada de pronòstic.

Quantes vegades havia dit a sa dona que compràs una estora? I quantes la seva dona li havia demanat per què no la comprava ell? No passà de l’ensurt, afortunadament. El cop del cap li seguia fent mal. Dutxat, davant el mirall mirà quina mena de ferida s’havia fet i es trobà amb un braverol part damunt del front, a l’esquerre, en el naixement del cabell. Ja eren l’agulla del cul (el còccix, que li diria sa filla filòloga) i el front,
que li feien mal. Passà a la cuina per fer-se cafè, i no en trobà. Collons! Quin puta diumenge que es presenta, mormolà. Contra el seu costum, primer davallaria la cussa. En ser al portal s’adonà que la cussa –són quinze anys, redell!- havia cagat a tocar de la porta. És clar, està avesada a davallar més d’hora, la pobra. Retira d’endemesa, frega el redol i surt amb l’animal. El cop del cap li batega i l’altra, el del còccix, se’l sent de cada vegada més. Va per cridar l’ascensor i s’adona que no funciona. Són vuit pisos els que haurà de pujar i davallar dues vegades. Torna a renegar a les totes, però la cussa, com si parlàs, li diu que es compixa. Li fa fer via i ell no està per segons quins trots; a més, ja van dues caigudes i ha sentit cantar una xigala; vius i ungles, per tant. La cussa, just tocar la vorera del carrer, orina i ben a pler. No passa gens d’aire. Té raons per escaïnar, la xigala, es diu. De cop i volta sent un cop fort a l’esquena, un soroll estrany –la descàrrega d’un sac d’arena, pot ser- i ell que cau de morros. Abans de sentir un xiulet potent que l’eixorda, és a temps de percebre el grinyol de mal de la cussa. Per un moment, una clucada d’ulls, diria, perd el món de vista, i quan s’incorpora, veu una bicicleta amb la roda de davant feta un vuit, un marrec xinès assegut en terra queixant-se ferm d’un genoll, que li raja sang, i una parella jove que li a demana a ell si s’ha fet mal. És clar, que se n’ha fet, al cap i al cul a ca nostra i ara a tot el costellam, els diu entre ais i mals. I de seguida els demana per la cussa. No cal que li diguin res perquè tot d’una la troba, a tres passes d’on ell es lamenta, atesa per una nina que se l’ha posada a la falda i l’acarona per tranquil·litzar-la. Emet un grinyol més d’animalet consentit que no de mal. Es queixa molt d’aquesta mà, li diu la nina. Se l’ha rompuda, aventura ell. Pobreta, contesta la criatura. I d’un revolada, se’n va cap al xinès, se’l posa nas per nas i li crida que què putes feia circulant com un orat en bicicleta per la vorera dels vianants. Xinès de merda, li diu, i no l’entendreix gens que li digui clar i en català que li sap molt de greu, “per vostè i per la cussa”. I mirant amb tota la ira del món els ulls oblics i apesarats del nou mallorquí, torna a sentir el xiulet eixordidor i un teló de xigales que li encega el mirar.

PORC ARROGANT
04.09.2010 | 7.39
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.