marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

27 de maig de 2022
0 comentaris

DESIG D’ESCATES

Tota la mar que medita per a qui la mira esvaïdament, amb parpalleig lentíssim, a mercè d’una pau presumiblement absoluta i de la transparència de les pensades. En el caire de l’espadat, a mig peu de deixar el rocam, a cent quaranta metres de l’aigua més amatent no hi passa res més que l’entramaliadura de les pales més joves de la figuera mora i la tossuderia de les mates i de les estepes blanques que no volen que la mar tocant terra se senti sola i aclaparada. La llum no topa amb res que la distregui i pot ser qui és sense necessitat de reivindicar-ho. Tot és claror lluny de la civilitat que no deixa de destruir paradisos, ni de fer cotitzar les estafes ni d’emblanquinar sepulcres i serfs o militants de l’odi. Sent així, sols s’enyora el vol impossible i el desig d’escates.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.