marginàlies

Enguany ja fa vint anys que a Bunyola, pels voltants de sant Mateu, el seu patró, una gentada desfila -no corre- en roba interior. Fa vint anys, unes messions entre companys que sí que contemplava una correguda del carrer Major fins a la plaça, si no vaig errat, en roba de davall, com es deia fa un temps la roba que ara és interior, han desembocat en una festa nova que cada anys congrega un genter, més forà que local. Una celebració carnavalesca més canalla que poca-solta amb himne propi que desballesta qualsevol tipus d’empegueïment, la qual cosa la converteix en la festa de l’exaltació, si així es pot dir, de tot tipus de cossos prims de roba. I una manera o excusa com qualsevol altra, si és que sigui necessària, d’acomiadar l’estiu.

N’hi ha que s’ho treballen molt; d’altres, prefereixen la simplicitat d’anar lleugers de roba i tirar cap a la bufonada. Sempre n’hi ha ha que aprofiten per a denunciar i la majoria per deixar-se anar per l’espontaneïtat.

I tot comença amb la davallada de les bragues de la geganta Bàrbara que dies abans s’han estès al Castellet, el puig sentinella de la vila. Es tracta d’un pròleg a la festa que hauria de tenir més predicament, si va a dir ver.