Mentre l’impresident Bauzá segueix maldient del català i els seus parlants –diuen que trobarà doblers per fer els llibres de text en mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc- 16 municipis de les illes i el Consell de Formentera han decidit de crear una xarxa d’ens municipals i entitats pel Ramon Llull, per integrar-la a la Fundació Ramon Llull, ens supraestatal format per la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Andorra, el Consell General dels Pirineus Orientals, l’Ajuntament de l’Alguer i la Xarxa de Ciutats Valencianes. Els ajuntaments són els de Manacor, Artà, Santa Margalida, Petra, Algaida, Santa Maria, Alcúdia, Sencelles, Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç, Valldemossa, Puigpunyent, Porreres, Esporles, Formentera.
Encertadíssima iniciativa que retornarà l’arxipèlag d’on mai no hauria d’haver sortit per decisió capbuida de José Ramón Bauzá Díez, més disposat a destruir un patrimoni forjat a cops de segles i voluntat de ser, que no a fer mans i mànigues per treure les Balears del llot de la pobresa a què ell tant contribueix a enfonsar-les. Bauzà no forma part del microcosmos illenc i per això està encantat de donar suport públic a la novel·la d’una escriptora i periodista, Isabel Sansebastián, caracteritzada pel seu ferreny anticatalanisme i per una desmesurada tendència a lloar les excel·lències del neoconservadorisme.
És la primera passa, d’aquesta Xarxa de municipis i entitats illencs pel Ramon Llull, donada amb tota intenció a la seu de la Institució Pública Mossèn Alcover, de Manacor, però sembla ser ferma i decidida. Aplaudim-la, que s’ho mereix. I no oblidem, tampoc que, com sosté Tomeu Martí, l’anticatalanisme exacerbat de l’impresident el farà caure.
I ja que hem esmentat Manacor, el seu ajuntament acaba de convocar les bases dels Premis Ciutat de Manacor de Novel·la, Maria Antònia Oliver; Poesia, Miquel Àngel Riera; Teatre, Jaume Vidal Alcover; i d’Assaig, Antoni M. Alcover per a obres escrites en català. En l’arxiu que s’adjunta, s’hi troben les bases.