marginàlies

Reconec tot d’una que aquest encapçalament no té consol però de tots els que he manejat és el que més s’aproxima al que voldria dir, que tanmateix no és res de nou perquè s’ha repetit per pa i per sal per molt que tanta parlaria no hagi tingut, fins ara, cap efecte positiu.

Ve a tomb que avui és a Palma el megacreuer més gran del món mundial (“Wonder of the Seas”, nom), amb capacitat per a quinze mil persones tot i que ha arribat amb la meitat d’aquest passatge total. La seva arribada ha coincidit amb altres creuers no tan “megas”, però sí enormes. I que, en protesta per a l’arribada d’aquest megacontaminador, la “Plataforma anticreuers” ha protestat per la seva arribada al·legant que no és gens sostenible de cara al futur apostar per aquesta mena de turisme. Protesten, a més, per l’acord del govern a través del qual podran arribar a l’hora un creuer de 7000 places més altres dos de 5000 cadascun. Recorden que  aquesta metròpolis que sura contamina gairebé 10 vegades més que tots els cotxes de Palma i genera diàriament dos mil tones de residus.

Aquest fet puntual permet de tornar a dir que l’actual model turístic de les Balears i Pitiüses és un model insostenible i que, molt lluny d’aportar riquesa a la ciutadania –el repartiment dels guanys que genera no arriben a tots els sectors-  l’empobreix de cada vegada més i la crisi habitacional i la gentrificació no en són alienes. Apostar per la quantitat i no per la qualitat comporta aquests greuges i drames. I encabrita, emprenya, sulfura, que els responsables polítics no atenguin aquest empobriment present i el desastre futur que ja s’ensuma. Si s’ha arribat al col·lapse en tots els àmbits és per la irresponsabilitat de tots els governants passats i presents.

I encara indigna molt més que des de molts sectors, excessius,  dejectin i infamin els que són sensibles al present, al país, al present del país i el seu futur que, necessàriament, s’ha de dir indefugiblement amb el seu esperit que no ve d’ara. S’ha d’aturar, com sigui, l’apologia de la infrasensibilitat que mica en mica es va fent lloc, va guanyant terreny.