marginàlies

“Dels llargs camins” passà per Bunyola i aconseguí una més que bona entrada, la qual cosa demostra -per si algú ho dubtava- que la vila estima el teatre i que l’actual equip de govern municipal està disposat a oferir-n’hi.

Teatre vindicant, compromès i necessari, el d’aquesta obra, que cerca restablir l’honorabilitat i la vigència dels valors dels vençuts que, encara avui, són injustament oblidats i, en molts casos, vexats. En aquest sentit, la negativa a obrir els fossars comuns que contenen les restes dels assassinats, segueix mortificant les víctimes de la repressió.

Jaume Miró, a partir de la investigació que Jaume Morey va fer sobre els esdeveniment bèl·lics a Artà, ha aconseguit construir un relat efectiu que, en mans de Joan Manel Albinyana, arriba a l’espectador amb la claredat i l’emoció que pertoquen. La notable interpretació de Miquel Àngel Torrens, Joan Manel Vadell, Biel Bisquerra i Sebastià Adrover, sense oblidar el músic Marcel Cranc, acaben d’arrodonir aquesta reflexió severa sobre els ideals o els somnis que activen les persones, la facilitat amb què l’odi es congria en el cor de la comuna passant-ho tot a foc i a sang, i els llargs i tortuosos camins que han de seguir els vençuts sobrevivents per espantar els fantasmes de la guerra i el menyspreu o la indiferència, en el millor dels casos, que creen al seu voltant els vencedors i els seus hereus.

“Perquè un home és qualsevol home, i tots som un, i un és qualsevol”, repeteix emfàticament durant la funció el batle d’Artà Gabriel Garau Caselles, “Boira”, que, abans de morir, després d’haver viscut sense acabar de viure a plaer, volgué que tots els seus papers fossin cremats. Greu error, si m’ho permeteu, senyor batle: cremant els vostres escrits ens heu privat de la matèria primera per afermar la memòria que us devem i servar els vostres somnis.

Tanmateix, “el foc i fum” que volíeu per als vostres escrits, ens ha permès de fruir “Dels llargs camins”.