No sé què persegueixen ni quin efecte fan les revistes corporatives de les companyies aèries en vols domèstics. En general, són reculls de postals meloses, innòcues, comentades en castellà i en anglès -el català, turísticament és ruc- ointerromputs per planes senceres de publicitat, veritables apologies del consum més terrorífic. Així i tot, avui, per donar curs una lectofília que com més va més s’encabrona, n’he fullejat una i hi he trobat informació vàlida, que m’ha interessat i tot. Sobretot un reportatge breu sobre els baobabs senegalesos que encara esperen el petit Príncep Saint-Exupéry. Arbres sagrats, de fulla comestible, dipòsits naturals d’aigua i infantilment mil.lenaris, podrien dir molt de l’Àfrica, dels africans i dels explotadors que hem convertit la matriu de la humanitat en un ernàs sense cap més producte que l’odi a lloure i la sang en torrent. Podrien dir i no diuen. O no els sabem entendre. O, i volgudament, no els volem escoltar des que missioners blancs inventaren el Domund i tancaren en pany i clau els savis tribals.
També he descobert un geni que ha passat històricament per malla per ser malaltissament estrany i volgudament estranyat. Es tracta de NiKola Tesla, serbi inventor de la ràdio, invent que s’atribuí Thomas A. Edison. Inventor també i promotor estèril del corrent altern, creia que el soroll d’un mosquit era el paradigma de l’alarid que crida a la guerra. Segurament Tesla escoltava i entenia els baobabs i per això no acabava de ser d’aquest món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!