marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

21 de desembre de 2014
0 comentaris

DELS BAOBABS A NIKOLA TESLA

No sé què persegueixen ni quin efecte fan les revistes corporatives de les companyies aèries en vols domèstics. En general, són reculls de postals meloses, innòcues, comentades en castellà i en anglès -el català, turísticament és ruc- ointerromputs per planes senceres de publicitat, veritables apologies del consum més terrorífic. Així i tot, avui, per donar curs una lectofília que com més va més s’encabrona, n’he fullejat una i hi he trobat informació vàlida, que m’ha interessat i tot. Sobretot un reportatge breu sobre els baobabs senegalesos que encara esperen el petit Príncep Saint-Exupéry. Arbres sagrats, de fulla comestible, dipòsits naturals d’aigua i infantilment mil.lenaris, podrien dir molt de l’Àfrica, dels africans i dels explotadors que hem convertit la matriu de la humanitat en un ernàs sense cap més producte que l’odi a lloure i la sang en torrent. Podrien dir i no diuen. O no els sabem entendre. O, i volgudament, no els volem escoltar des que missioners blancs inventaren el Domund i tancaren en pany i clau els savis tribals.

També he descobert un geni que ha passat històricament per malla per ser malaltissament estrany i volgudament estranyat. Es tracta de NiKola Tesla, serbi inventor de la ràdio, invent que s’atribuí Thomas A. Edison. Inventor també i promotor estèril del corrent altern, creia que el soroll d’un mosquit era el paradigma de l’alarid que crida a la guerra. Segurament Tesla escoltava i entenia els baobabs i per això no acabava de ser d’aquest món.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.