marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

9 d'octubre de 2013
0 comentaris

DEL MONOLINGÜISME AL TIL, PASSANT PER LA IMMERSIÓ I EL CLIL

Tomeu Quetgles Pons, professor del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació, de la Universitat de les Illes Balears, enmig de la polseguera aixecada pel TIL i entre el caramull d’informacions interessades i moltes més desinformacions magnificades, presenta les dades actualitzades sobre l’aprenentatge de llengües en els sistemes escolars europeus. Vet ací el resum d’aquest estudi.
L’aparició en primera plana de l’afirmació que per tota Europa es feia l’AICLE (Aprenentatge integrat de contingut i llenguatge) em va posar en alerta. Amb quina lleugeresa es podia fer una afirmació tan rotunda i tan desencertada! Abans de respondre, però, vaig voler repassar la informació que ja tenia i posar-me al dia accedint a la documentació més actualitzada produïda per distintes direccions de la Comissió Europea.
Segons un estudi de 2012 (Key Data on Teaching Languages in Europe), el 93% dels alumnes de 15 anys parlen a ca seva la llengua de l’escola, però aquesta mitjana amaga diferències amplíssimes. Mentre a la Rep. Txeca, Hongria, Polònia, Croàcia i Portugal el percentatge és baixíssim, a Luxemburg el 90% declara que la llengua que fan servir a l’escola no és la que parlen a ca seva. Dels alumnes d’aquí, un 9% diu que parla castellà i va escola en català i un 38,5% diu que parla valencià i va a escola en castellà.

Aquestes dades recents il·lustren una vella realitat escolar: la majoria dels alumnes usen la mateixa llengua a ca seva i a l’escola, però minories significatives estudien en una llengua diferent de la que parlen a ca seva. Als primers, l’escola els ensenya bàsicament a llegir i a escriure; els segons, a més, han d’aprendre també a parlar una llengua nova; per compensar-los d’aquest esforç afegit per ser totalment competents en aquesta llengua forana, l’escola els dissuadeix d’aprendre a llegir i a escriure la seva llengua pròpia. Els sistemes escolars han estat fàbriques de monolingües en la llengua oficial de l’estat al qual serveixen.

Parlar d’immersió és parlar del Québec: la manera més efectiva que els alumnes anglòfons aprenguessin la llengua històrica del territori era introduir assignatures en francès a escoles dels districtes escolars anglòfons. “Immersion education, pioneered in Canada, is internationally recognized as one of the few successful experiments in second-language instruction.” La Comissió Europea el 2005 afirmava: “Els programes d’ensenyament per immersió han tengut un èxit enorme al Canadà. El suport de les autoritats educatives i la implicació dels pares han estat sens dubte factors claus d’aquest èxit.” (Content and Language Integrated Learning at School in Europe). Països com Escòcia, Gal·les, Euskadi, Catalunya i les Illes Balears han adaptat el model canadenc mantenint el principi essencial: tant si la tenen com a llengua familiar o no, tots els alumnes estudien en la llengua històrica del territori, encara que aquesta llengua no tengui l’status de llengua oficial de l’estat. I aquest aprenentatge no perjudica l’aprenentatge de la llengua habitual de l’alumne, sobretot quan aquesta sí que és la llengua oficial.

L’èxit dels programes d’immersió en les llengües anomenades “regionals o minoritàries” va obrir els ulls als estats, interessats sobretot en l’ensenyament de les seves llengües oficials, dins i fora de les seves fronteres. El programa LINGUA, finançat per tots els ciutadans europeus, només beneficiava les llengües oficials dels estats. Un terme nou es va posar en marxa: CLIL (Content and Language Integrated Learning). Es tractava d’aplicar la idea de la immersió d’estudiar en una llengua que no era l’habitual de l’alumne, però fent servir ara la llengua oficial d’un altre estat europeu.

Se’n parla molt, del CLIL, però a l’informe de 2005, la Comissió Europea afirma que “pareix que només és ofert a una minoria d’alumnes i a poques escoles, principalment allà on s’integra en una oferta organitzada que té com a objectiu l’aprenentatge d’una llengua estrangera.” L’informe de 2012 no presenta una situació molt diferent: les escoles que ofereixen la possibilitat d’aprendre les assignatures no lingüístiques en dues llengües diferents (“CLIL type provision”) són molt poques en nombre, excepte a Bèlgica (comunitat de llengua alemanya), Luxemburg i Malta, on totes les escoles apliquen el CLIL… En les llengües oficials dels estats respectius, hauríem d’afegir. Convé descartar, per tant, la idea que per tota Europa es fa CLIL. El CLIL amb tres llengües, considerat un “very infrequent arrangement” a l’informe de 2012, es troba només a algunes escoles de Letònia (letó-rus-alemany o anglès), a 40 escoles primàries de Frísia (neerlandès-frisó-anglès), algunes escoles d’Àustria (alemany-anglès-croata o hongarès o eslové; alemany-italià-eslové) i a Espanya.

L’any passat, la Comissió Europea va publicar l’Informe Final del “First European Survey on Language Competences”. És un estudi del nivell de competències lingüístiques en llengües oficials de la Unió Europea estudiades com a primera i segona estrangera per alumnes de 15 anys de 16 sistemes escolars europeus. Els principals resultats de l’anàlisi dels factors que poden influir en l’aprenentatge de les llengües demostren que el fet que els professors tenguin una qualificació completa per a ensenyar la llengua en qüestió mostra efectes positius en la mitjana de les puntuacions de cada una de les competències en dos terços dels casos.” En canvi “que les escoles ofereixin CLIL no mostra un efecte clar sobre la mitjana de les puntuacions a les proves de llengua en cap de les competències.” Aquestes són conclusions oficials d’aquest primer estudi europeu sobre competències lingüístiques.

Fins aquí, breument, algunes aportacions de documents oficials de la Comissió Europea. Com diuen en castellà, “a buen entendedor…”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.