marginàlies

Somniava que era a un ball de cort del XVIII i mentre ballava -no ha vist amb qui-, ho observava tot i es deia que havia de fer tots els esforços possibles per recordar la somniada i descriure-la amb tot de detalls just despertar-se. Fins i tot ha cregut que sortia del somni perquè un soroll indeterminat l’ha despert i, en comprovar que no havia estat res greu, s’havia tornat a dormir i havia entrat novament en el ball cortesà.

I de sobte ha canviat d’escenari; de cop ha passat del gran saló carregat de llum i festa a la sortida grisa d’una fàbrica anglesa de finals del denou. Només se senten les passes cansades dels homes que anaven a fer una gerra de cervesa abans d’entrar a casa. I la il·lusió s’ha esvaït atenent la mala bava de l’amo de la taverna.

I està segur d’haver-se esforçat per despertar-se tot d’una que ha vist com la cara rodona com un pa i envermellida com la granadina del taverner anglès s’apagava. Tanmateix, però, ja despert, tots els detalls que volia retenir no han comparegut. No hi havia somni i, com sempre, s’enrabia.