marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de gener de 2011
0 comentaris

DEL COR DE MENORCA

L’any passat se celebrà el centenari de la primera edició de la novel·la d’Àngel Ruiz i Pablo (Es Castell, Menorca 1865 – Barcelona 1927) Del cor de la terra a la Biblioteca Popular de “L’Avenç”. Per celebrar aquesta fita, l’Institut Menorquí d’Estudis (http://www.ime.cat/), que el 2010 també celebrà el seu 25è aniversari, en féu una nova edició il·lustrada pel ciutadellenc Sergi Bernhardt Pons (1987) que, amb aquest treball, aconseguí el títol de tècnic superior d’il·lustració a l’escola Pau Gargallo d’arts gràfiques i disseny de Badalona. Val a dir que tant el COFUC (el Consorci per al Foment de la Llengua Catalana) com l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca i El Roser, sala municipal d’exposicions de Ciutadella, col·laboren en aquesta edició. 

Àngel Ruiz i Pablo és poeta, narrador, novel·lista, dramaturg i periodista. Relacionat amb Joan Alcover, Miquel dels Sants Oliver i Antoni M. Alcover, amb aquesta obra, com indica Josefina Salord en el pròleg, “pretenia imprimir un nou rumb a la seva producció i guanyar un nom dins la literatura catalana de començaments del Nou-cents. Amb quaranta-cinc anys, es debatia encara entre l’escriptor en castellà de les obres de formació i dels més recents Episodios ribereños (1906), d’una banda, i, de l’altra, el que, des de l’inici de les relacions amb els escriptors mallorquins el 1892 i la publicació de l’obra costumista Per fer gana (1895), maldava per configurar-se com a escriptor en català en el marc que ell mateix va anomenar regionalisme, ideològic i estètic, dins les noves coordenades culturals del tombant de segle”.  Tornar a llegir aquesta frapant novel·leta intensament menorquina de la mà forta i poderosa de Sergi Bernhardt ha estat un gran plaer. Una molt bona feina que hauria de tenir el ressò que es mereix.

Tornant a Josefina Salord, “del que no podem dubtar és que Del cor de la terra ocupa un lloc destacat  en al nostra història literària i, en conseqüència, cal que nosaltres hi corresponguem amb el plaer garantit d’una lectura que ens vol situar al cor de les nostres festes de sant Joan, les que, com la bona  literatura, converteixen en present creador la tradició més viva”.  I ja que hi som, també cal atendre el rigor i l’afany mantingut per la ciència i el coneixement, i la seva divulgació, que du a terme l’Institut Menorquí d’Estudis, una entitat lligada a la gran tradició menorquins d’entitats culturals o acadèmiques. L’IME, des de fa vint-i-cinc anys i de manera altament positiva, demostra fefaentment que no hi ha universalitat sense la solidesa d’allò local.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.