Ahir, diumenge dia 7 de juny, es complien setanta-dos anys de l’afusellament de mossèn Jeroni Alomar Poquet acusat de traïció a la rebel·lió franquista. El cas d’aquest capellà passat per les armes dels insurgents tocats, com se sap, per la gràcia de Déu, no és gaire conegut entre els mallorquins. Jo en vaig començar a sentir a parlar fa una trentena d’anys arran de conèixer les cuites d’un altre capellà bunyolí que també fou acusat de socórrer rojos, mossèn Antoni Rosselló.
Com bé assenyala Pere Fullana en l’article “En memòria de Jeroni Alomar Poquet”: (http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/en-memoria-de-jeroni-alomar-poquet.html) “La tragèdia del mossèn llubiner, antic vicari de Son Carrió i d’Esporles, apareix, per la seva excepcionalitat, en tots els manuals d’història de la Guerra Civil i particularment en totes les obres que tracten sobre la relació de l’Església i la Guerra”.
L’atzar propicià que també ahir aprofitàs el diumenge assolellat -passat per aire- per atansar-me a les “Dones republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca (1936-1939). Volum I”, de Margalida Capellà, editat per Lleonard Muntaner. 364 pàgines de testimonis escruixidors, de veus de dona decidides a trencar les lloses de silenci que encara sepulten tragèdies en espera de reparar l’honor. En molts de casos, la manca de certeses, espanta; esgarrifa l’absència de les dades necessàries per cloure vides aimades, uns buits que fan doblement dolorosa tant la història personal com la de Mallorca. És aquesta suspensió, no saber on són les despulles, el bolic referencial per dignificar la pèrdua allò que més colpeig.
I, per sobre de tot, la inoculació de la por exercida pel poder de les armes per perpetuar la barbàrie. Sort en tenim, els mallorquins, de comptar amb dones coratjoses com Margalida Capellà disposades a orejar la història celada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!