marginàlies

El proper cap de setmana se celebrarà a Manacor una nova edició de l’Acampallengua, una festa gran i grossa pel català que organitzen el Joves de Mallorca per la Llengua. Se celebra en aquesta ciutat mallorquina per invitació del seu batlle, Antoni Pastor, i en un moment força delicat per la llengua pròpia de l’arxipèlag perquè José Ramón Bauzà ha decretat contra ella un severíssim règim alimentari que, de fet, l’aboca a la caquèxia. Tanmateix, havia de ser a Manacor perquè enguany se celebren els 150 anys del naixement d’Antoni M. Alcover, el gran apòstol de la llengua catalana. I de Manacor també era un altre cimal literari, Miquel Àngel Riera (1930-1990) que fa trenta-sis anys editava “Paràbola i clam de la cosa humana”, el tercer poema del qual, per la persecució que pateix la nostra llengua de part del nostre govern, podria ser el manifest d’aquesta festa de la nostra llengua. Diu així:

I a vosaltres
que a tot quant mirau
hi deixau impresa la vostra cara d’haver arribat
i duis esmolats els moures
per la pedra llisa de les llunyanies,
us dic, amb un tremolor
de la grossor d’un puny sacsant cada lletra:
respectau el que som,
també vosaltres.
         Veniu de terres de conqueridors
i us veig saltar els murs de pedra seca, baixos
com un cancell, que volten
aquesta terra marinera meva
a la qual visc arrapat
         com un esbarzer:
duis el mirar enravenat per una memòria d’espases.
A cadascun de vosaltres
que, tot sovint, voleu ser terra
però no poble amb nosaltres,
         jo us reclam, erecte al centre
d’aquest dematí viu del mot vocat,
que tireu a la mar d’una vegada
aquesta agulla de mirar amb mal ull
que duis per on anau com una fitora
         per enclavar-nos la llengua,
el tranc i la paraula.
Us deman
que deixeu a cura nostra
el planter
         de les fams i els fàstics
que ens deixondeix
o potser ens dóna son
sentir
tot amarant-nos els ossos.
         Deixau-nos pastar el nostre pa,
després menjau-ne.
Ompliu-nos el carrer, però no el poble.
Contemplau el país
sense sagnar-lo.
         Deixau-nos ser qui som.