marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

16 de novembre de 2012
0 comentaris

DEDICATÒRIA

Em rendesc, amics Jaume i Miquel Àngel: no puc dedicar-vos el post que mereixeu. Mai no he sabut escriure contra rellotge ni a favor dels poderosos. A més, a catorze minuts de l’hora establerta per superar el repte, s’amunteguen les dificultats i les distraccions que no puc espantar. He provat inútilment de passar per escrit el regust del bacallà a la mallorquina i el guster de compartir taula amb vosaltres. 

És cert que hauria pogut seguir les camades embogides de les provatures, talment peladures de desig en ofertori. Però mai no m’han plagut les impostures. A sis minuts del compte enrere no sé per on anar a cercar quelcom de decent i atractiu que s’adigui amb la vostra extrema bonhomonia i amb la distinció amb què em tractau i m’estimau. Tres minuts i arranca la taquicàrdia. Els dits s’adormen i els ulls s’inquieten. El cardenal de Lloseta era boníssim. El rellotge marca les 0:00


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.