marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

19 de novembre de 2012
2 comentaris

DE TURMASSOTS I ALTRES MOTS CLOC-PIUS

Les turmes encimbellades al cap del conseller m’han fet revenir un mot que, per la meva duresa de mollera, se m’atribuí temps enrere manta vegades: turmassot. I si s’arrossegava la erra, encara feria més. I si te la deien amb la boca a dos dits de l’orella, que s’envermellia tot d’una que sentia l’inici del mot, l’ofensa prenia les camades de la ràbia. I si ho feia un home, el pare, per exemple, no en parlem. Se’m deia, com dic, quan la closca s’entossudia a no ser esponjosa i, en comptes de xuclar els conceptes i les lliçons, cloïa barres i no deixava entrar res que la benecifiàs.

El llibre de capçalera per excel·lència, el Diccionari Català-Valencià-Balear, diu que la parauleta significa: 1. Embalum dur, cosa que ressurt i fa nosa (Mall.); cast. abultamiento. || 2. fig. Persona o cosa molt grossa, feixuga, que embaluma o pesa molt (Men.); cast. balumba. || 3. fig. Cap-clòs, persona molt curta d’enteniment (Mall., Men.); cast. zoquete, calabacín. El Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC és més parc: persona capbuida, de poc seny. Desconec si el mot encara ronda; si ha conservat la frescor i la contundència d’antany. Em fa l’efecte que no i és una llàstima, perquè de turmassots n’anam sobrats en tots els àmbits. Fa feredat, la seva concentració per metre quadrat. El cert és que aquestes estretors que ens mantenen estormeiats, ens haurien d’estimular el vocabulari. La llista d’improperis i paraulotes que empram ara per designar robatoris, innobleses, vileses i la mala gent en general que volta i revolta, és massa magra. Ja que ens empobreixen, enriquim el verb, que no costa gens i fa bon profit.

NON-NON
03.12.2009 | 1.30
PANORAMES DE SOFRE
19.09.2011 | 4.38

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. ‘manta vegades?’ o cal dir ‘manta vegada’? Jo ho hai sentit sempre així darrer.

    les traduccions a l’espanyol de moltes entrades i accepcions del Diccionari Alcover-Moll sobren de les reedicions i les citacions que se’n facin -igual que la reedició del primer volum no es va plànyer a reortografir-lo, amb permís de l’autor o amb sense-, perquè no hi haurien d’haver esset mai. O canviar-les amb sengles occitanes, dins una política de promoció del nostre segon idioma.

    són bones les marginàlies.

Respon a essays services Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.