marginàlies

Avui és sant Nicolau de Tolentí, vegetarià i patró de les Ànimes i de Cas Concos, raó per la qual l’inici del curs de la seva escola s’ha ajornat fins demà. I per això el meu preceptor menor, escolarment concarrí, avui ha gaudit del darrer dia de vacances d’estiu. Tanmateix s’ha despert ben d’hora amb son germà -que fa segon d’eso– i no s’ha tornat adormir.

Després de fer-se un batut de plàtan per berenar ha decidit pintar a l’aquarel·la un bosc arrecerat amb una casa que el panorama fa diminuta. No n’ha quedat del tot satisfet, és clar; a l’hora de crear sempre hi troba desajusts, afortunadament. També tocava jugar una estona a futbol i dedicar-ne una altra encara més llarga a muntar artefactes, edificis i éssers d’altres mons amb peces de Lego. Mentre feia anar per l’espai sideral un dels ginys, ha dit que, de gran, li agradaria ser astronauta i jugador de futbol professional. Les dues coses a l’hora?, li he demanat, i m’ha contestat sense gaire convicció que sí. En veure’m la cara d’astorament ha matisat tot d’una: més que astronauta de professió, li agradaria voltar adesiara per l’espai, més per oci que per ofici.

En acabar de rondar per l’univers inconegut i mentre jo feia el dinar, tot entremaliat m’ha demanat el mòbil per posar-me òpera.

-Ostres, què bé, gràcies! I quina me posaràs?
-Ara ho veuràs, sé que t’agradarà molt.

I després d’un silenci tan agraït com expectant un crit -o rugit?- encovarcat i a tot volum seguit primer per un solo de bateria poderós i després per més crits -o rugits?- m’ha sobresaltat i instintivament he cercat el preceptor amb la mirada perquè aturàs tot d’una aquell baluern. L’he trobat que es rebentava de riure i fins que no he anat cap a ell amb la intenció que cessàs l’agressió sonora no ha pausat allò que en principi havia de ser una ària.

Li he demanat què havia posat i m’ha dit que “People=Shit” de “Slipknot”. Al meu torn li he demanat que com havia arribat a aquella cançó i a aquell grup, i m’ha mirat amb l’esguard més marraner perquè lligàs caps tot d’una: son germà, el seu mestre de música, son pare…

–Metal, padrí, metal…