marginàlies

Avui és sant Blai, un metge i bisbe armeni que va ser martiritzat amb les eines de cardar llana, que ja són ganes de fer una malada. Per això és el patró dels cardadors, la qual cosa no deixa de ser una mofa. Mentre estava pres, abans de ser torturat i mort, s’hi apropà una dona amb un nin que s’havia ennuegat amb una espina de peix amb l’esperança que el bisbe metge el retornàs a la vida. I així va ser. Per aquesta raó, molt més passadora que la dels cadadors, també és el patró dels otorinolaringòlegs i advocat del mal de coll. I per això, també, avui hi havia el costum –per ventura encara es conserva- de dur-li a beneir nous, ametlles, avellanes i altres fruits, i també panets, que, menjats amb devoció, curin el mal de coll.

D’aquest sant i bisbe i metge, més enllà dels seus efectes guaridors dels mal de gola, m’esvera com el seu cos, segons la tradició, es va dividir en diferents relíquies, fet habitual, d’altra banda. L’enterraren a Sebaste, actual Sivas, a Turquia, però hi ha restes del seu cos a Itàlia -un tros de crani aquí, i un altre allà; un tros de llengua allà deçà, i a Croàcia –el crani sencer, diuen. Escarrufant.

I tanmateix no era de sant Blai, que volia parlar, sinó del ministre de l’Interior del Regne d’Espanya, Fernando Grande-Marlaska Gómez, un jutge amb la gola ben aclarida, sí senyor; per ventura visita sant Blai assíduament, i no només el 3 de febrer. Ho dic perquè acaba de dir que els qui dubtam de la imparcialitat dels jutges que dictaran la sentència dels encausats pel Procés tenim un problema. No ha aclarit de quina casta de problema es tracta, la qual cosa afegeix ànsia a l’afirmació categòrica.

Tanmateix, no cal perdre el temps i la saliva que ens pot curar de qualsevol irritació de gola cercant-lo: ell també és del nostre parer per molt que ho dissimuli. Ell sap tan bé com els que tenim el “problema” que no esmenta, que les qüestions d’Estat, i aquesta dels presos polítics principatins n’és la més gran i grossa, es resolen de la mateixa manera; de l’única manera possible segons l’Estat i les seves raons: l’escarment en forma d’humiliació i revenja. Perquè aquesta raó d’estat es resolgui de l’única manera que volen, inventaran relats i realitats, censuraran, perseguiran i criminalitzaran.

I als nostres presos polítics i a tots els que els feim costat i volem el vol que ells volen, els operadors d’una judicatura que no ha sortit de les cavernes del franquisme, ens tenen ben emproats i per escalivar-nos passaran per sobre dels drets que són absolutament nostres, no seus. I com a sant Blai, dividiran i repartiran el cos de la justícia entre els unionistes per les cadenes. A cada cadena, una relíquia.