marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
27 d'abril de 2013
0 comentaris
DE ROSARIS I RESTS
Ahir, a la bústia de casa, entre propaganda diversa hi vaig trobar un fulletó que publicitava el rosari. Vull dir el rés del rosari i el rest per comptar les avemaries. No cal entrar en noms i detalls, però m’inquietà molt que es digués que: “Qui no necessita un favor o una ajuda o intervenció del Cel?”. O “Demanau i rebreu!”. Atrevit, molt atrevit, vaig pensar. Ara que tot va com va de malament, anunciar que demanis amb la seguretat que rebràs és una temeritat, sigui material o immaterial, sobretot perquè si, per la raó que sigui, la sol·licitud no és satisfeta, les reclamacions poden col·lapsar les línies obertes amb el cel.
L’oferta es concreta en un llibre il·lustrat amb els 20 misteris del rosari que val 5 euros. Es poden sol·licitar els exemplars que es vulguin i per cada un et regalen un rosari de fusta. No he vist el producte final, però val a dir que el preu és força competitiu. Malèvolament he pensat que amb poca inversió pots demanar molt, però molt!, el que vulguis, desig que rebràs amb tota seguretat.
Ves per on, la propaganda m’ha recordat el padrí matern i el seu rosari fet de pinyols d’oliva que tenia molt gelós i que penjava devora el llum d’oli que mai no vaig veure encès, però per si de cas un dia… Un i altre a tocar de l’escalfapanxes. Probablement la tia encara el guarda. La tia ho guarda tot, afortunadament.
Amb la padrina el passaven, al rosari, l’horabaixa, abans de fer les sopes de llet. El padrí el passava davant i no necessitava llibres per recordar els misteris: se’ls sabia tots de memòria. I no és que fos molt beat, el padrí. Va fer de carboner fins que el carbó deixà de valer i de tenir valor. Sabia bé el preu de l’escassetat i de la vida feixuga, el padrí. Per això, sempre he pensat que aquests resos a mitja tarda i les assistències als actes de precepte, més que demandes de prosperitat, eren conjurs per espantar la malastrugança i la malvestat.
El padrí, sense cap mala intenció, abreujava els parenostres i les avemaries. En això, s’avançà decennis als SMS. “Pare nostre qui estau en tot lo cel…”, començava amb totes les paraules i a partir d’aquí escurçava les següents fins a acabar “…com es fa en el cel”. Les avemaries, igual. I en arribar al “Gloria patri” en llatí, s’aturava aquí, imperativament, perquè la padrina respongués “Sicut erat in secula seculorum. Amen”.
Els padrins, malgrat les meves suposicions, segurament demanaren molt i se’ls atorgà molt poc, pel que vaig poder comprovar. Qui sap si perquè no compraren cap estoig amb els misteris i un rosari de fusta aparentment noble.
Ves per on, la propaganda m’ha recordat el padrí matern i el seu rosari fet de pinyols d’oliva que tenia molt gelós i que penjava devora el llum d’oli que mai no vaig veure encès, però per si de cas un dia… Un i altre a tocar de l’escalfapanxes. Probablement la tia encara el guarda. La tia ho guarda tot, afortunadament.
Amb la padrina el passaven, al rosari, l’horabaixa, abans de fer les sopes de llet. El padrí el passava davant i no necessitava llibres per recordar els misteris: se’ls sabia tots de memòria. I no és que fos molt beat, el padrí. Va fer de carboner fins que el carbó deixà de valer i de tenir valor. Sabia bé el preu de l’escassetat i de la vida feixuga, el padrí. Per això, sempre he pensat que aquests resos a mitja tarda i les assistències als actes de precepte, més que demandes de prosperitat, eren conjurs per espantar la malastrugança i la malvestat.
El padrí, sense cap mala intenció, abreujava els parenostres i les avemaries. En això, s’avançà decennis als SMS. “Pare nostre qui estau en tot lo cel…”, començava amb totes les paraules i a partir d’aquí escurçava les següents fins a acabar “…com es fa en el cel”. Les avemaries, igual. I en arribar al “Gloria patri” en llatí, s’aturava aquí, imperativament, perquè la padrina respongués “Sicut erat in secula seculorum. Amen”.
Els padrins, malgrat les meves suposicions, segurament demanaren molt i se’ls atorgà molt poc, pel que vaig poder comprovar. Qui sap si perquè no compraren cap estoig amb els misteris i un rosari de fusta aparentment noble.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!