marginàlies

Tota paraula, amic, és teològica.
¿De què podríem parlar més
que no fos de l’alba que ens separa,
de la nit que ens reuneix?

Àrbitre dels dos únics colors,
l’amor és tot cor i no té cor:
si parles d’ell, amic, no parles d’ell?
I si no en parles, llavors de qui no parles?

I, encara, dolçament abandonat
de tu mateix a l’ombra,
si no és teva la veu quan emmudeixes,
de qui és el silenci? ¿De quin monstre
benigne, com un déu
reduït a paraula?

MÀRIUS SAMPERE, de l’”Ocell que udola” (1990). Avui fa vuit anys que morí