marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

19 de juny de 2010
2 comentaris

DE POMES

Som molt de la fruita i a la poma hi tenc tirada especial. M’agraden de tota casta però tenc predilecció per les àcides i tampoc no em fa res que aspregin. Collir-ne una directament de la pomera per assaborir-la acte seguit és un plaer que ja fa massa anys que no tast. Si la memòria no fa el ronsa –i últimament el fa massa sovint- la darrera vegada va ser a Orient i jo era jovençà cuitor.

Cercant en el quart volum del “Cançoner popular de Mallorca” del pare Rafel Ginard Bauçà (Editorial Moll, Palma, 1983) el romanç del rei enamorat de sa filla –les raons de la cerca són extenses i tanmateix no aporten res a aquest comentari- em vaig trobar amb el glosat “Cançó de les pomes” que el  compilador trobà a Bunyola, el meu poble.

En ell s’hi numeren deu castes de pomes: de randa, marineres, de la nou, de la randeta, del suro, del  cor gelat, del ciri, del misto, de la nau i de sant Joan. I tanmateix, el mascle protagonista del glosat, indicant als inicis que es troba amb una hortolana “amb so dengue d’endiana / i curteta de gonella” que  “rentava un gonelló”, acaba reconeixent a les acaballes que no volia cap poma d’aquestes, sinó “De s’hortolana en voldria”, al·lusió directa al seu sexe, ja que a Mallorca la vulva és sa poma. Com pomerrot és algú travat, o pometa, entre els infants i joves, qui acusa o “fa instància”. Poma també es diu a la dona ximple o curta d’enteniment.

Però no era per aquí, que volia anar. Avui dematí he anat a la botiga –dir-li supermercat és exagerat- a comprar quatre descuits de la compra gran d’ahir, i a la parada de la fruita me n’he anat cap dret a les castes de poma exposades: Royal Gala, Golden, de sant Joan, Star King, Granny Smith, Pink Lady, Reineta i Fuji. Què hauria dit, davant això, el glosador del meu poble? Moltes pomes i cap hortolana per demanar-li la seva, probablement.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Que bo.
    I jo que li dic a la nena, pometa! Mare meva. Sort que no estic a ses Illes.
    Amb perdó, les pomes les detesto. Les úniques que tenen un passi són les Fuji (pel meu gust).
    Un escrit ameno, distret!

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.