marginàlies

La xylella fastidiosa segueix atacant els ametllers mallorquins martiritzant-los la vellesa. Una pena més en aquest estiu envirusat que ha començat amb inusitada força. Entre virus i bacteris sanguinaris, pocs estrangers i manco feina, i tot a favor dels incendis a les garrigues i boscos, l’estiu es farà patidorament etern.

La matriarca no ho diu, però el seu esguard manifesta que tanta plaga és la conseqüència amarga d’una manera de viure d’esquena a la vida, basada en el malbaratament de tot rigor, exigència i vergonya. Altre temps, se li llegeix a la vista cansada de veure la dissolució de la consciència individual i col·lectiva, dirien que tant de mal és bíblic per castigar el ninivisme, el fariseisme, la deïficació  del lleure i l’exultació desenfrenada del plaer que acaba per fer mal.

Mai no ha fet ostentació de les seves creences, la matriarca, però no amaga que serva els manaments i la doctrina catòlica, i que creu que més enllà de la nostra vida terrenal n’hi ha una altra que la glorificarà. Per això, davant les dificultats que té per anar a missa, segueix les que televisen. I seguint la d’avui no ha pogut amagar el desconcert –que ben aviat ha derivat en atordiment- en no veure gens de claror a la primera lectura, la del profeta Eliseu, el successor d’Elies, en passar per Sunam.

Es diu en el segon llibre dels Reis que una dona benestant d’aquesta ciutat obliga el profeta Eliseu a menjar a ca seva. A partir d’aquest primer dia, cada cop que el profeta passava per Sunam, menjava a ca la senyora benestant i aquesta, a cada trobada, augmentava la seva generositat fins a plantejar al seu marit que la santedat d’Eliseu bé mereixia que li fessin una cambra amb llit, taula, cadira i llum. I així es fa. Davant tantes atencions, Eliseu demana al seu criat Guihezí com pot correspondre i Guihezí li recorda que la senyora benestant no té fills i el seu marit ja és molt gran. Decidit, Eliseu crida la dona i li diu eixutament –segons el relat bíblic- que en un any bressolarà una criatura.

La matriarca no creu que ofengui gens Déu si recupera el tremp davant aquesta lectura intrigant i molt oberta, i s’hi mira molt a l’hora de fer un somriure punyeter, molt burleta i encara més entremaliat imaginant-se que és davant el profeta Eliseu i el seu criat Guihezí i els pica l’ullet.