marginàlies

El coc de Can Gazà segueix amb perplexitat i preocupació els esdeveniments que segueixen a la proclamació de la República Catalana. Després d’un temps sense escriure al seu bloc http://jsantandreuisureda.blogspot.com.es, en dos dies ha agençat dos articles que hi fan referència i en els que l’anàlisi acurada no deixa al marge el seu verb punyent, lliurat de tota mena de traves i matisos. I entre lletres i repúbliques per venir i acabar de fer, prepara un arròs amb bacallà que tira d’esquena i encara té temps d’anar a la nau dels encanteris, al Taller Marginàlia, a posar ordre i a conversar amb els visitants.

En Pantaleó, el cuiner segon del casal, va atabalat perquè a la seva dedicació als quefers culinaris ara hi ha d’afegir l’esment a un me rebutjat per sa mare. L’ovella, ves a saber per quines raons ovines, només accepta el me mascle i no vol saber res de l’altre nadís, que és femella. És clapada i per això en Pantaleó li volia posar Clapa de nom, però el coc –fenyedor de mots- considera que és massa poc agradós per un animaló com aquest i decideix dir-li Clara.

Per la seva banda en Cristí està encantat de treballar a la nau. Fa uns mesos que és a Can Gazà i com a primera feina li correspongué llevar l’herba del caminal, que fa groller, però era una activitat que feia molt a contracor perquè ell, segons indicà el dia de l’entrada, no ha fet feina mai i considerava que començar a fer-ne llevant herba era degradant o gairebé. Entre mobles, roba, llibres i tota mena d’andròmines se sent més obrer, diu, i s’afanya a fer-la ben feta. En el fons, ara que està ocupat, veu que no és tan pesat i ingrat com es pensava.
A la república de Can Gazà la quotidianitat aferma i la incoherència de tot plegat fa forts els residents.