marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

12 de desembre de 2012
0 comentaris

DE LA RAÓ D’ACCIÓ CULTURAL DEL PV A L’ARROGÀNCIA DE WERT

El Tribunal Suprem ha sentenciat que la Generalitat Valenciana no pot impedir la recepció al País Valencià ni, encara menys, multar Acció Cultural del País Valencià per permetre aquesta recepció. Bona nova, tot i que per dir una cosa tan simple, lògica i raonada ha trigat tres anys. És cert que en un cas així no cal personalitzar, però no puc deixar de pensar en l’amic Eliseu Climent i en el via crucis que ha passat a causa de la persecució i de les multes. 

 

D’altra banda, el ministre Wert, tot defensant en el Congrés dels Diputats el seu avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa -LOMCE per abreujar i entendre’ns- acaba de demostrar que és un element altament tòxic que cal aïllar com més aviat millor i retirar-lo del mercat polític. En fi, que al capdavant del govern de les nostres illes també s’hi ha instal·lat des de fa divui mesos el menyspreu més absolut a la nostra llengua i cultura, a la nostra identitat com a poble i a tot allò que té a veure amb la formació, el coneixement i l’erudició. Per això, com a avançada a la determinació wertiana, posen en pràctica la més pura i dura barbàrie sociolingüística sabent prou bé que, en aquest terreny, reculen fins al temps del generalíssim que en tanta consideració tenen. I per això, també, no es cansen de ridiculitzar els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, i totes les formes amb què expressam aquesta pertinença. I demonitzen les persones, organitzacions i entitats que malden per posar en valor els nostres trets identitaris. Per ells, per als de la corda de José Ramón Bauzá, Wert i Rafael Bosch i Sans, els radicals, manipuladors i malignes són els altres; ells, contràriament, són els genets de la llibertat, una llibertat molt peculiar perquè se sustenta, com en el temps del dictador, en la negació dels drets de l’altre, dels drets que amb molt d’esforç i renúncia hem anat establint al llarg de més de trenta anys.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.