marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
19 d'octubre de 2013
1 comentari
DE LA DESAPARICIÓ DELS LLIMBS A LA INCERTESA DEL PURGATORI
Les sobretaules, n’estic convençut, són els veritables parlaments, els llocs més adients per xerrar, raonar i concloure tota mena d’afers. S’hi parla de tot i desacomplexadament. Els més doctes es donen a entendre i els que no ho són tant refinen les paraules. Havent dinat bé i davant un cafè bofegador acompanyat de coca de quarto es resolen les disquisicions més envitricollades i, a la inversa, de les qüestions més nímies en solen sortir sil·logismes ben revenguts.
Avui, a la que he tengut l’honor de participar, d’una bandera de més en lloc inapropiat hem anat a parar a la constitució del purgatori, aquest espai on van a parar les ànimes pecadores de baixa intensitat, per dir-ho així; les pecadores immoderades, com se sap, se’n van a l’infern cap dret i allí s’hi passen la vida eterna entre xiscles de dolor. Cal dir que, abans d’entrar en disquisicions tan substancioses hem hagut d’aclarir a una sobretaulera despistada que el purgatori no era el mateix que els llimbs; que els llimbs, l’indret on anaven a raure les ànimes dels infants no batiats, va ser eliminat pel Papa a la reserva Benet XVI, Joseph Ratzinger, però que el purgatori segueix vigint.
La discussió ha estat si d’aquest centre de penalitats d’ànimes amb pecatets tous se’n podia sortir cap al cel, només, o cap al cel i cap a l’infern també. Haguéssim pogut cercat la solució –l’ADSL és com la boira, que és una cosa que no és cosa i que per tot el món es posa- però ens hem estimat més embrancar-nos en pensades tan atropellades com trapelles, que la coca de quarto era boníssima i el cafè també.
Tota manera, també hem passat a tractar els quòrums de les misses dominicals i de les seves mitjanes d’edat; els problemes estructurals de moltes esglésies que amenacen ruïna; i els consells parroquials, ens de discussió i gestió que, en moltes ocasions, esdevenen refugis tardans de persones amb certa comandera i de tarannà retrògrad en tots els sentits i àmbits.
D’alguns d’aquests consells i de les decisions que prenen, hem convingut que en caldria fer un vodevil… o un acte sacramental, per ser més precisos. Qui s’hi posa? La millor posicionada, fa torns de campanera. Ja hO val!
La discussió ha estat si d’aquest centre de penalitats d’ànimes amb pecatets tous se’n podia sortir cap al cel, només, o cap al cel i cap a l’infern també. Haguéssim pogut cercat la solució –l’ADSL és com la boira, que és una cosa que no és cosa i que per tot el món es posa- però ens hem estimat més embrancar-nos en pensades tan atropellades com trapelles, que la coca de quarto era boníssima i el cafè també.
Tota manera, també hem passat a tractar els quòrums de les misses dominicals i de les seves mitjanes d’edat; els problemes estructurals de moltes esglésies que amenacen ruïna; i els consells parroquials, ens de discussió i gestió que, en moltes ocasions, esdevenen refugis tardans de persones amb certa comandera i de tarannà retrògrad en tots els sentits i àmbits.
D’alguns d’aquests consells i de les decisions que prenen, hem convingut que en caldria fer un vodevil… o un acte sacramental, per ser més precisos. Qui s’hi posa? La millor posicionada, fa torns de campanera. Ja hO val!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Atentament, i bona setmana