marginàlies

Guerau de Liost ( o Jaume Bofill i Mates), poeta noucentista, periodista i polític, acaba amb aquestes tres estrofes el seu poema “Literatura”:

Patètic conjumines
coses terribles que no saps emprendre.
Tes malvestats són tentines
de noi tendre.

Debades, atrevit, ta obsessió procura
la tècnica jugar de cada vici.
Per fer literatura,
cínic macules tes amors, novici.

Com un estigma et dol
la preclara virtut de casa teva,
però cap vici no et lleva
de la innata bonesa el borrissol.

I Màrius Torres, metge i poeta lleidatà proper al simbolisme, acaba així el seu sonet “El combat dels poetes”:

Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.

I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria.

Avui Jaume Bofill i Mates (o Guerau de Liost) hagués fet 146 anys i Màrius Torres 114. Honor perpetu per a tots dos.