marginàlies

Cercar per trobar la por que no és, que tothom pressuposa, a la quietud que cancel·la la solitud sense fesomia i que encatifa la fosca. Cercar sempre ni que sigui la por a aquietar-se, a ser tan sols qui, podent viure, es deixa viure pel temor i la negligència. Cercar tossudament com ho fan els insectes encara que no sàpiguen que cerquen, que se cerquen amb afany fins que es moren perquè toca o perquè un peu envanit ha decidit esclafar-los. Cercar l’espira que va de far a far, la baula que trenca la cadena, l’urçol que es rendeix, l’illa que s’enfonsa, els raors que s’amotinen. Cercar qui cerca per trobar el gust a la recerca que no reïx, per trobar el corn de la carestia.