marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
10 de març de 2025
0 comentaris
DE COSTA A OVIDI
I plau-me omplir la quietud obscura
de mon cor, amb la triple majestat
de la història, de l’art i la natura.
Així acaba Miquel Costa i Llobera, que avui fa 171 anys que va néixer a Pollença, el seu sonet “Dins un jardí senyorial”.
Fa bé, tornar a dir aquest sonet quan plou com cal, atent a la música de l’aigua en tocar terra o en posar-se damunt les gafes d’estendre roba, els cossiols de fulles, les clívies i el llimoner.
I és la pluja, precisament, que recorda que també avui fa 30 anys que morí Ovidi Montllor encara que segueixi dient com quan hi era:
Plovia aquell dia,
perquè vull,
perquè tinc ganes
que plogués
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!