marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
DE COMPANYS A MAS: DOS PRESIDENTS, LA MATEIXA CAUSA
Mataren Lluís Companys avui fa setanta-cinc anys, a l’edat que jo tenc ara, 58 anys. Vaig estar temps a saber qui era el president màrtir -els anys dels grisos i de la foscúria varen ser llargs, molt llargs- i a veure’n un retrat. Probablement devia voltar els quinze anys i aleshores em semblà una persona molt gran; no vella, perquè les persones velles en aquell temps de joventut eixelebrada i sotmesa a la dictadura d’un acomplexat sanguinari, fregava la decrepitud; però sí el percebia a un pas de sol·licitar gaiato. I ara que tenc l’edat seva de quan l’assassinaren, prenc consciència que jo era un al·lot pucer, que de la vida només en coneixia la primera lletra i m’escarrufa molt més l’endemesa en veure que li quedava molt per dir i per fer, a Companys.
El president Mas en té 59, d’anys, per qui vulgui comparar, i avui s’ha declarat responsable únic del 9-N davant el jutge de l’Audiència de Barcelona. Al president Mas l’acusen de desobediència greu, malversació, prevaricació i usurpació de funcions per haver posat les urnes aquell dia. Dur a la barra qui vol saber què pensa la ciutadania a l’Estat espanyol pot ser delicte, com es veu. Exercir de demòcrata, a l’Estat espanyol, pot ser il·legal i a un càrrec públic li pot comportar la inhabilitació pública. I que se’m digui demagog.
Al president Companys el condemnaren a mort sense ser jutjat com mana el sentit mer de la justícia el dia anterior al seu afusellament. Al president Mas li prenen declaració setanta-cinc anys i un dia (quina condemna, redéu!) després d’aquella farsa que acabà en tragèdia. Una infàmia que esdevingué assassinat i setanta-cinc anys i un dia més tard la declaració d’un altre president que vexa la democràcia i vol acabar en inhabilitació.
En ambdós casos, qui balla és el president de la Generalitat de Catalunya. Per això, la data per a la declaració del president Mas no és gens innocent, ans tot el contrari. I que se’m digui demagog.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera les concentracions de suport a l’exvicepresidenta Ortega, a la consellera Rigau i al president Mas, “un atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial”, diu en un comunicat. I més aviat cal parlar d’un atac sobtat i paralitzant de victimisme redactat fa més d’una setmana i amb el qual es pretén emmascarar, en aquest cas, la politització més barroera de la justícia de l’Estat espanyol. I que se’m digui demagog.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha un error molt greu en ambdós casos, Mas i Companys, i un paral·lelisme absolut, de moment, i és el fet de que ambdós presidents catalans van amb el lliri a la mà intentant arreglar Espanya i fer-ho tot sota la tutela d’Espanya. Mas vol un pacte tan sí com no, pacte que no hi serà perquè encara avui i per sempre Espanya serà com Sèrbia i Rússia i no s’abindrà a perdre el que va conquerir amb les armes, no hio haurà pacte i si pot se’n sortirà d’arraconar Catalunya en un atzucac, que ja ho està fent des de fa mesos, ara li toca el torn a Mas, abans i ara a les inversions i deutes dels catalans, fa poc a totes les Caixes assegurant-se la fidelitat de BankCaixa i Sabadell, fent la sisa a totes les cancelleries que pot i més, fins i tot a l’ONU i altres organismes … tots ho sabem i si no ho sabem hem d’obrir els ulls i adonar-nos-en. Ara van per Mas. I l’error de Mas és pensar-se que hi haurà pacte equitatiu o WIN WIN d’un pretès bon rotllo que ara ja glaça els somriures del “Procés”. Companys va fer el mateix, voler la República Catalana federada amb la República de la trampa de les “espanyes” perquè “de España solo hay una” la que el va assassinar i avui encara se’n vanta.
L’error de Mas i Companys és pensar-se que pot arreglar o canviar Espanya quan el que hauria de fer i ha de fer és independitzar ràpidament Catalunya i no fer vores i donar llargues a la DUI, l’única forma legal internacionalment, avui dia, d’assolir una independència, la forma més suau i avançada de fer el pas de ruptura amb la legalitat que t’ofega després de milers d’usurpacions, vides com les de Companys usurpades salvatgement primer als nadiu d’amèrica i després als catalans, usurpacions econòmiques, de dignitat, de representativitat i de tota mena, obra perenne de “la morta” lladre i assassina.
És el nostre deure absolut trencar ràpidament amb la maltractadora Espanya perquè si no ho fem matarà Catalunya, deixarem de llegat l’esclavitud per a les futures generacions de catalans i perdrem la nostra dignitat per omissió de les nostres obligacions. Hem de fer-ho ara ben aviat, ara que Espanya no pot exercir la pressió sanguinària i ofegadora amb que ha actuat sempre. Ara o mai! i ho hem de fer de pressa.
Mas i Companys no havien de defensar la democràcia que també ho havien de fer, però primer de tot havien i han de defensar Catalunya i els catalans. Si no encertes l’estratègia morts física i moralment.
A tots els catalans els dic i els diem des de Catalunya Acció i des de l’UPDIC: Primer Independència! després tot el demés que qun tinguem país i llibertat se’ns donarà d’escreix.
No oblideu, no feu el sord, no sigueu ingenus i necis: Primer Independència! Ja!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC, soci de l’ANC i soci d’ÒMNIUM.