marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 de desembre de 2016
0 comentaris

DE CELEBRACIONS QUE NO CALEN DE CAN GAZÀ ESTANT

A Can Gazà no anam gaire de festes ni som festosos, per això. La feina mai no l’acabam tot i que la feineria no sempre és la que exigeix la cura permanent de la finca i el casal. Per això no hem celebrat la Constitució. No sortirà a cap mitjà ni ningú hi pararà esment, no rebrem cap visita inspectora ni citació, però com cada dia de l’any hem tingut obert i els gazanencs han fet les tasques assignades com si fos dia feiner.

Al cap i a la fi, som constitucionalment marginats, exclosos en la nostra extrema pobresa. No ens empara cap dret, que sapiguem, i si n’hi ha cap, no deu fer gens de vasa. Se sap que apallissar un pobre que viu al carrer i s’aixopluga a un caixer automàtic o a qualsevol altre indret no és delicte, sinó una simple falta. Els delictes d’odi se centren en la raça, l’orientació sexual, la religió, les creences i la discapacitat. Fins i tot els insults racistes o xenòfobs ho poden ser, delicte. Els pobres i la pobresa en l’expressió més severa no entram en aquesta catalogació de l’odi, i mira que en generam! Ni per això, comptam.

Tanmateix, l’únic que ens agrada saludar i celebrar és la salut de l’aviram i de la terra que ens permeten de seguir mirant la vida amb cert decòrum amb la cigarreta en un dels queixos dels llavis. I de les tanques estant, brindar al sol amb tota la descaradura possible.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.