Convertits en florets, els poemes
desafien la sobergueria
i l’ensopiment de qui divaga
i llegeix de reüll, molt de pressa.
Els versos traüllen indomables
per les estepes de les idees
amb la incorrecció per bandera,
ara camarlencs llavors drapaires,
per deixar el paper i ser memòria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’agraden molts dels poemes, com aquest, que parlen sobre el Poema. Deu ser perquè els bons escriptors saben molt bé, per experiència, que és escriure bé. Enhorabona Jaume.
Moltes gràcies per llegir-me, Jordi, i perser tan generós en la crítica.