Seguint el camí de la veu gran i encavorcada de Fiol que va de Calaloscans a Monotsouris, tornarem a trobar-nos amb la seva lletra clara, la que encasta mots sense atendre el temps que hi esmerça. Allò ver condiciona el verb, en Bartomeu Fiol, i és aquí on probablement rau un dels seus forts: la feinada que dedica a la recerca precisa d’un nom obre finestrals de reflexió i gaudi al lector.
Serà un bon moment, per tant, per seguir atents al mestre de la parenta pobra, perfent, si pot ser, la seva veu insubornable, incòmoda per valenta, engrapadora per la manera com juga amb els mots.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!