Sí, fidel servent del joc i de la màgia, de l’observació entre múrria i canalla, fenyedor de la ironia, de la veu, de les paraules, dels colors i de la matèria en eterna transformació. Caminant esforçat de totes les vies per crear, per expressar, per dir allò que costa de dir però que cal que sigui dit. Sí, ja fa vint-i-tres anys que Joan Brossa es va fer invisible encara que en cap moment no ha deixat de dir, de fer-se sentir.
I Patti Smith avui en fa 75. I quan en va fer setanta va deixar dir al seu llibre “L’any del mico”: “Deu mil anys o deu mil dies, no hi ha res que aturi el temps ni que pugui evitar que l’Any del Mico jo faci setanta anys. Setanta. Un número i prou, però indica el pas d’un percentatge significatiu de la sorra assignada en un temporitzador en forma d’ou, on el coi d’ou ets tu mateix. Cauen els grans de sorra i sento que trobo a faltar els meus morts més que de costum”.
“L’any del mico”, traduït per Martí Salas, va ser editat el 2020 per “Club editor”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!