marginàlies

La fosca encara domina quan llegesc a un dels diaris impresos de Mallorca les reaccions dels partits polítics a la decisió del Govern central de construir un polvorí (eufemísticament magatzem militar d’explosius) a la zona militar de l’aeroport de Palma. El Ministeri de Defensa titlla de material estratègic les 75 tones de bombes i míssils que podrà emmagatzemar. Ja ho sabeu, no digueu bomba: heu de dir material estratègic. I no vulgueu saber a quina estratègia es destinarà aquest material.

Capficat en aquesta notícia i pensant en l’explosió del polvorí de sant Ferran, a Palma (situat prop d’on ara hi ha la delegació estatal d’Hisenda), que el 25 de novembre de 1895 matà 51 dones, 27 al·lotes menors d’edat i 15 homes, vaig girant mecànicament les pàgines del diari sense reparar en res llevat d’un anunci d’un vident africà, mestre “Amine” que soluciona problemes d’amor, recupera parelles trencades en 4 dies, a més de [sic] sort, mal d’ull i neteja. En tractar-se d’un anunci per paraules no s’especifica de quina neteja es tracta i he estat a punt de telefonar per demanar-li simplement si aquesta neteja no especificada i, per tant, temible,  també respon a una estratègia que requereix de bon material.